Star Trek:The Next Generation "Cause and Effect"

http://www.trekpulse.com/

Cinquena Temporada, episodi 18

Guió: Brannon Braga

Direcció: Jonathan Frakes

Data primera emissió: 2/3/1992         

Data Estel·lar: 45652.1

Mentre sona l’alerta roja Picard crida a l’evacuació immediata de l’Enterprise, després la nau explota... 

 Fantàstic episodi de bucles temporals i paradoxes protagonitzat per la meva doctora favorita Beverly Crusher. Rodat d’una manera excel·lent, pel millor director que actor Jonathan Frakes (Riker), tenint en compte que les seqüències es repeteixen quatre cops al llarg de l’episodi successivament. Totes elles encara que iguals, tenen petites variacions i punts de vista diferents que contribueixen a accentuar la inquietud de l’espectador que veu com una vegada i una altra l’Enterprise es veu abocada al desastre, el fan summament interessant i gens avorrit.

Els viatges en el temps han estat tractats per activa i per passiva tant en la literatura com en el cinema d’aventures i de ciència-ficció i és un tema que personalment m’agrada. Aquest capítol ens demostra que quedar-se en un bucle temporal pot ser un autèntic malson.

Comença en una de las ja clàssiques partides de pòquer dels tripulants on la doctora té una estranya sensació de dèjá-vu. Mentrestant Geordi LaForge va a la infermeria perquè l’examinin ja que ha estat a punt de caure al marejar-se. A la nit, la doctora sent veus inintel·ligibles a la seva habitació al obrir el llum la copa que havia deixat a la tauleta de nit es trenca, fet que es repeteix sempre deixant clar que el pas del temps és inexorable, per la seva desgràcia. Al matí següent l’Enterprise topa amb una anomalia temporal de la qual en surt una nau amb la que xoquen i queden destruïts.

Aquests són tots els esdeveniments que tenen lloc un i un altre cop però gràcies a la intuïció i a les petites sensacions dels tripulants, a més a més de la genialitat de tots ells en els seus camps, fan que aconsegueixin desxifrar l’enigma: estan atrapats en un bucle temporal.

En el tercer bucle Beverly analitza amb el tricorder les veus que sent i gràcies a que Data és capaç d’aïllar-les una per una, poden sentir diferents fragments de converses de la tripulació que els permeten saber que la nau serà destruïda. Realitzen també un anàlisi del visor de Geordi i descobreixen que el bucle temporal està causat per distorsions de taquions a prop de l’anomalia, que ell pot captar com a imatges borroses, cosa que li donava la sensació de mareig. A partir d’aquí decideixen enviar-se un missatge a ells mateixos realitzant unes modificacions en Data perquè emeti partícules que ells podran desxifrar.

En el quart i definitiu bucle els tripulants tenen una marcada sensació d’angoixa per una banda, que quedarà més pal·lesa gràcies als moviments de càmera, als primers plans i mirades dels protagonistes i una música d’infart; i, per altra banda, de repetició, tot i que aquesta es queda en records vagues. A més a més hi ha una aparició reiterada del número 3 per tota la nau. En l’últim moment abans de la destrucció de l’Enterprise Data s’adona que el 3 és el nombre d’insígnies del primer oficial Riker i que han de seguir les seves ordres per tal d’evitar la col·lisió. Quan aconsegueixen tornar a la normalitat descobreixen que han estat 19 dies desconnectats mentre que l’altre nau, la Bozeman també de la Federació, porta 90 anys atrapada... déu n’hi do.