dimarts, 26 de desembre de 2017

Dones i Ciència


La preeminència masculina en quasi totes les estructures socials i les activitats productives és una realitat. La investigació científica i la docència universitària no se’n queden al marge. Aquest fet provoca una desigualtat per les dones científiques, no només a elles com a professionals, sinó també a la recerca: en com s’investiga, quins són els temes escollits i inclús en quin és el target de les investigacions.
El present assaig té com a finalitat identificar perquè és necessària l’adopció de la perspectiva de gènere en el camp de la investigació com un exemple del perquè és necessària l’adopció de la perspectiva de gènere en la societat en general. D’una banda, es pretén identificar els mecanismes de violència simbòlica i estructural de la societat envers aquest col·lectiu, com i perquè es perpetuen. I de l’altra, es vol estudiar com afecta a la investigació científica aquesta realitat.
Es realitzarà un enfocament sociològic començant per la construcció social del gènere ja des de la socialització primària, així com la importància dels role models en la construcció de la identitat personal. Posteriorment es parlarà sobre les desigualtats existents entre homes i dones i la naturalització de la violència simbòlica i com aquesta ens ve donada per part dels poders, assegurant-se d’aquesta manera un únic ordre social. Finalment es farà incidència en com es realitza la recerca científica, quins són els seus protagonistes i perquè cal incorporar la perspectiva de gènere en aquest i en tots els altres àmbits de la vida social i cultural.

dilluns, 20 de novembre de 2017

IDENTITY

“Today, I found the truth”, d’aquesta manera comença el curt de KJ Adames Identity, on es busca reflexionar sobre qui som, sobre el nostre rol social i sobre la possibilitat de trencar amb les convencions establertes.
Però que és la veritat? Segons Nietzsche la veritat és  “una suma de relacions humanes que estan realçades, extrapolades i adornades poèticament i retòricament i que, després d’un ús perllongat, un poble considera fermes, canòniques i vinculants; les veritats són il·lusions de què s’ha oblidat que ho són; són metàfores ja gastades” (1873)

dimarts, 10 de gener de 2017

CULTURA, TECNOLOGIA I SOCIETAT

En el present article s'intentarà fer una síntesi sobre com la irrupció de la noves tecnologies afecten a la cultura, com aquestes es relacionen amb la societat i com afecten a la humanitat. 
És ben cert que la tecnologia ja des dels inicis de la humanitat, a través de l'adopció de la agricultura, ha estat un element catalític de profunds canvis socials i personals. D'ençà de la Revolució industrial i l'arribada del vapor fins l'actualitat, els avenços científics i tècnics han determinat el creixement dels estats a passos agegantats, sobretot en termes econòmics. L'entrada de la tecnologia en l'àmbit quotidià, com per exemple els robots de cuina, els rentavaixelles, els ordinadors, els smartphones, els televisors intel·ligents, Internet, les targetes de crèdit,... ha transformat la societat de tal manera que s’ha passat de tenir una societat industrial a una societat ultra tecnificada on la velocitat i la immediatesa són valors imperants. 

divendres, 16 de desembre de 2016

LES MOVIE MAPS COM A EXEMPLE DE LA ECONOMITZACIÓ DE LA CULTURA


En el present artivcle s’analitzaran les movie maps, una experiència de turisme cultural, com a exemple de la mercantilització de la cultura. Es tractarà també de quina manera s’han elaborat per tal d’esdevenir un producte de consum i els efectes que tenen en els consumidors i sobre la zona geogràfica on estan ubicades. 

dimarts, 13 de desembre de 2016

LA PROBLEMÀTICA DE LA RESPONSABILITAT MORAL EN ÈTICA APLICADA


En el present article es donarà una visió general de les idees bàsiques de Hans Jonas -filòsof alemany d’ascendència i creences jueves- desenvolupades en el llibre de 1973 El principi de la responsabilitat: assaig d’una ètica per a la civilització tecnològica en clau bioètica, d’avenços tecnològics i ecologia. Alhora, s’intentarà fer una lectura crítica i personal de la qüestió.

dissabte, 26 de novembre de 2016

LECTURA D’ARISTÒTIL: ÈTICA A NICÒMAC

En el present treball es farà un anàlisi dels dos primers llibres de Ètica a Nicòmac d’Aristòtil; incidint en els termes felicitat, virtut i terme mitjà i donant una visió de conjunt de les idees principals i les implicacions de la ètica aristotèlica.

dimarts, 15 de novembre de 2016

Món clàssic: La formació de la polis i l’expansió colonial


L’època Fosca es situa entre el 1100 i el 750 aC. Es caracteritza per la seva pobresa material, els moviments migratoris i la pèrdua d’elements culturals com ara: el coneixement i ús de l’escriptura, de les arts figuratives, de l’arquitectura monumental i dels contactes comercials de llarga distància (Carruesco, 2016:27). Tot i així,  els canvis esdevinguts entre els anys 750-650 com per exemple: l’aparició del ferro, la pràctica de la cremació, la represa dels contactes amb altres pobles i l’aparició d’una nova classe aristocràtica dominant, van forjar la base de les estructures de la cultura grega. Aquests van cristal•litzar posteriorment en l’aparició de la polis, el comerç a llarga distància i la colonització d’altres territoris, la creació dels mites i la religió a través de la poesia èpica, l’ús d’un nou alfabet d’arrel fenícia, la construcció de nous i sumptuosos santuaris i temples, i l’explosió arquitectònica i de les arts figuratives (Carruesco, 2016:30).

La identitat panhel·lènica, tret important i cohesionador de la unitat cultural del poble grec, es va mantenir gràcies als santuaris panhel•lènics. Aquests van augmentar la seva popularitat entre els segles VII i VI aC. Gent d’arreu hi anava a consultar oracles, venerar els déus o contemplar actuacions musicals i atlètiques. Els certàmens religiosos fomentaven la idea de l’hel•lenisme, de la existència d’una llengua, religió, costums i valors comuns.

Les principals àrees d’expansió del món grec durant la primera colonització (770-675 aC), foren a Itàlia (els eubeus de Calcis i Eritrea) formant el primer assentament a Pitecusa (al golf de Nàpols) i al Mediterrani Occidental (Pomeroy, 2010:122). Fou més aviat una emigració, degut a la pressió demogràfica i a la tensió social a les poleis, que una colonització pròpiament dita. La fundació de les colònies seguia sempre el mateix procediment, l’oikostés (cap de l’expedició) anava a l’oracle de Delfos per conèixer la ubicació de l’assentament. Quan arribàvem al lloc designat, es realitzava una acte religiós per transferir la divinitat de la metròpoli al nou territori (Carreras, Torné, 2016: 14), posteriorment es repartien les terres de manera igualitària. Les relacions de la ciutat amb les colònies es basaven en els vincles econòmics -comerç de productes exòtics- i sovint es mantenien trets culturals comuns com  la legislació i la religió. D’altra banda, les apoikía (colònia en grec) eren poleis políticament independents.