dimarts, 10 de gener de 2017

CULTURA, TECNOLOGIA I SOCIETAT

En el present article s'intentarà fer una síntesi sobre com la irrupció de la noves tecnologies afecten a la cultura, com aquestes es relacionen amb la societat i com afecten a la humanitat. 
És ben cert que la tecnologia ja des dels inicis de la humanitat, a través de l'adopció de la agricultura, ha estat un element catalític de profunds canvis socials i personals. D'ençà de la Revolució industrial i l'arribada del vapor fins l'actualitat, els avenços científics i tècnics han determinat el creixement dels estats a passos agegantats, sobretot en termes econòmics. L'entrada de la tecnologia en l'àmbit quotidià, com per exemple els robots de cuina, els rentavaixelles, els ordinadors, els smartphones, els televisors intel·ligents, Internet, les targetes de crèdit,... ha transformat la societat de tal manera que s’ha passat de tenir una societat industrial a una societat ultra tecnificada on la velocitat i la immediatesa són valors imperants. 

divendres, 16 de desembre de 2016

LES MOVIE MAPS COM A EXEMPLE DE LA ECONOMITZACIÓ DE LA CULTURA


En el present artivcle s’analitzaran les movie maps, una experiència de turisme cultural, com a exemple de la mercantilització de la cultura. Es tractarà també de quina manera s’han elaborat per tal d’esdevenir un producte de consum i els efectes que tenen en els consumidors i sobre la zona geogràfica on estan ubicades. 

dimarts, 13 de desembre de 2016

LA PROBLEMÀTICA DE LA RESPONSABILITAT MORAL EN ÈTICA APLICADA


En el present article es donarà una visió general de les idees bàsiques de Hans Jonas -filòsof alemany d’ascendència i creences jueves- desenvolupades en el llibre de 1973 El principi de la responsabilitat: assaig d’una ètica per a la civilització tecnològica en clau bioètica, d’avenços tecnològics i ecologia. Alhora, s’intentarà fer una lectura crítica i personal de la qüestió.

dissabte, 26 de novembre de 2016

LECTURA D’ARISTÒTIL: ÈTICA A NICÒMAC

En el present treball es farà un anàlisi dels dos primers llibres de Ètica a Nicòmac d’Aristòtil; incidint en els termes felicitat, virtut i terme mitjà i donant una visió de conjunt de les idees principals i les implicacions de la ètica aristotèlica.

dimarts, 15 de novembre de 2016

Món clàssic: La formació de la polis i l’expansió colonial


L’època Fosca es situa entre el 1100 i el 750 aC. Es caracteritza per la seva pobresa material, els moviments migratoris i la pèrdua d’elements culturals com ara: el coneixement i ús de l’escriptura, de les arts figuratives, de l’arquitectura monumental i dels contactes comercials de llarga distància (Carruesco, 2016:27). Tot i així,  els canvis esdevinguts entre els anys 750-650 com per exemple: l’aparició del ferro, la pràctica de la cremació, la represa dels contactes amb altres pobles i l’aparició d’una nova classe aristocràtica dominant, van forjar la base de les estructures de la cultura grega. Aquests van cristal•litzar posteriorment en l’aparició de la polis, el comerç a llarga distància i la colonització d’altres territoris, la creació dels mites i la religió a través de la poesia èpica, l’ús d’un nou alfabet d’arrel fenícia, la construcció de nous i sumptuosos santuaris i temples, i l’explosió arquitectònica i de les arts figuratives (Carruesco, 2016:30).

La identitat panhel·lènica, tret important i cohesionador de la unitat cultural del poble grec, es va mantenir gràcies als santuaris panhel•lènics. Aquests van augmentar la seva popularitat entre els segles VII i VI aC. Gent d’arreu hi anava a consultar oracles, venerar els déus o contemplar actuacions musicals i atlètiques. Els certàmens religiosos fomentaven la idea de l’hel•lenisme, de la existència d’una llengua, religió, costums i valors comuns.

Les principals àrees d’expansió del món grec durant la primera colonització (770-675 aC), foren a Itàlia (els eubeus de Calcis i Eritrea) formant el primer assentament a Pitecusa (al golf de Nàpols) i al Mediterrani Occidental (Pomeroy, 2010:122). Fou més aviat una emigració, degut a la pressió demogràfica i a la tensió social a les poleis, que una colonització pròpiament dita. La fundació de les colònies seguia sempre el mateix procediment, l’oikostés (cap de l’expedició) anava a l’oracle de Delfos per conèixer la ubicació de l’assentament. Quan arribàvem al lloc designat, es realitzava una acte religiós per transferir la divinitat de la metròpoli al nou territori (Carreras, Torné, 2016: 14), posteriorment es repartien les terres de manera igualitària. Les relacions de la ciutat amb les colònies es basaven en els vincles econòmics -comerç de productes exòtics- i sovint es mantenien trets culturals comuns com  la legislació i la religió. D’altra banda, les apoikía (colònia en grec) eren poleis políticament independents.

divendres, 11 de novembre de 2016

Món clàssic: Els inicis de la literatura i la poesia homèrica


En l’època obscura, entre els s. XII-VII aC, davant l’absència o el desús d’un sistema d’escriptura el patrimoni literari fou transmès oralment. La Ilíada i La Odissea, escrites entre el 750-720 aC (Pomeroy, 2010:79) i atribuïdes a Homer, són les dues primeres manifestacions de la poesia èpica, on es narra les proeses d’herois i déus en un passat remot. La poesia era en mitjà de transmissió del sistema de valors de la societat arcaica; i va arribar a configurar la mitologia i la història ideal del poble grec, així com la identitat panhel·lènica (Carruesco, 2016:51). 
Tot seguit es resumiran les seves característiques principals. Invocació de la musa i resum, que permet a l’oient saber què passarà creant uns sensació d’anticipació de l’acció. En la Ilíada, l’acció es desenvolupa de manera rectilínia i en la Odissea en canvi hi ha aturades i flashbacks. Les escenes olímpiques -assemblees entre els déus- on es decideix el destí de l’heroi, sempre hi són presents. L’estil de la narració és directe tot i que es troben en gran mesura diàlegs o discursos que tenen lloc enmig d’assemblees de déus i d’homes. L’assimilació de l’acció fent comparacions amb la natura, la vida quotidiana o el món pastoral, és un dels elements clau de l’estil homèric. Les escenes típiques de la èpica -que tenen una longitud variable i tendeixen a ocupar sempre la mateix posició en la narració- són constituïdes per grups de paraules sense variacions o amb flexió, separació, inversió de mots, i sovint amb expansions addicionals (Carruesco, Torné, 2016:58). I finalment l’ús del sistema de fórmules, com per exemple Aquil•les “el dels peus lleugers” (nom+epítet), servien per anar filant la trama èpica.

La poesia èpica fou difosa pels aedes (cantors) que realitzaven perfomances a les corts dels aristòcrates o a les festes de la comunitat. Podem torbar-ne exemples en les mateixes obres:
"I va tornar l'herald, portant la lira sonora 
a Demòdoc; el qual es posà en el mig, i el voltaven, 
drets, uns minyons en la flor, campions en l'art de la dansa, 
i amb els peus percudien la lliça divina; i Ulisses 
veia aquell miralleig dels peus i en son cor s'admirava. 
Després, polsant les cordes, preludiava un cant dolç, 
d'Ares i els seus amors amb la ben coronada Afrodita, 
com per primera vegada s'uniren a casa d'Hefestos."
Homer, Odissea 8, 261-268. Trad. C. Riba

Segons la teoria grega del l’Entusiasme (enthousiasmós), que descriu el procés creatiu de la èpica, les muses s’apoderaven dels aedes fent-los entrar en un trànsit (éntheos), infonent-los energia creativa i inspirant la capacitat de recordar el cant per tal de transmetre’l al públic. 

La IIíada narra els últims quaranta dies del darrer any de la guerra de Troia. Enfrontament que durant deu anys mantingué Agamèmnon, rei de Micenes, contra la ciutat de Troia o Ílion, iniciat pel rapte de la espartana Helena perpetrat pel príncep troià Paris. En els àmbits acadèmics s’havia considerat la història com a producte de la fantasia de Homer, fins l’any 1870 quan l’arqueòleg alemany Heinrich Schliemann descobrí al turó de Hisarlik (a l’actual Turquia) un complex de deu ciutats. Es creu que en aquell emplaçament podria està ubicada la Troia homèrica, més concretament Troia VI o VII. En relació els fets històrics, hom creu que en efecte hi hagueren conflictes. Sobretot deguts a l’enclavament geogràfic privilegiat on se situava Troia, que li permetia estar entre les rutes comercials de l’orient i el trànsit del Mar Negre, fent-la un lloc estratègic. A més a més de la pressió demogràfica dels colons micènics i les creacions de les primeres colònies, que feren augmentar les incursions en territori Troià. Mica en mica, la ciutat es va anar desgastant i va acabar sucumbint. 

Com s’ha vist, la èpica marca el ritme de la història de l’antiga Grècia. Així doncs, els herois foren venerats de tal manera que s’arribà a conformar formes de religiositat al seu voltant el culte als herois que creien tenien la facultat de protegir la ciutat i les persones (Pomeroy, 2010:108). En el període 750-700 aC, es comença revalorar el passat i a retre culte, en forma d’ofrenes o sacrificis, a tombes micèniques on es conservaven les relíquies dels herois.). Així doncs, les seves tombes van esdevenir punts clau que marcaven els espais públics com l’àgora o l’acròpolis, l’heroi seria el garant de la continuïtat entre les reialeses de l’època Obscura i la nova realitat política (Domínguez, 1993:78), fonamentant la identitat col·lectiva de la polis (Carruesco, 2016:39). Fora muralla les seves tombes delimiten el territori de la polis i sovint s’associa aquest el culte als santuaris dels déus. Com a exemple tenim el culte a Agamèmnon a Micenes, a Menelau i Helena a prop d’Esparta i a Teseu a Atenes.

dimarts, 8 de novembre de 2016

Anàlisi publicitari

En el present treball es realitza un anàlisi de l’espot publicitari  "Es en casa donde se amueblan nuestras cabezas" de IKEA, una empresa -d’origen suec amb presència a tot el globus- de mobles i parament per la llar. S’intentarà justificar quins són els elements culturals i quines són les diferents funcions que realitza la publicitat en el context cultural.