Les masculinitats des de la perspectiva de gènere

En aquest treball es parlarà sobre la importància d’incloure les masculinitats en l’anàlisi i la perspectiva de gènere, ja que el gènere també interpela als homes. Per tal d’abordar el tema es descriurà de quina manera es construeix la imatge social de l’home i es definirà la masculinitat des de diferents punts de vista. Es farà èmfasi en com s’inclouen els homes en la perspectiva de gènere i la necessitat de fer-ho. 

Què vol dir ser un home? Totes les societats descriuen que és el gènere, però no totes han creat el concepte de masculinitats (Connel, 1997:31). Hi ha diversos enfocaments en relació a com es defineix el terme. D’una banda, n’hi ha que consideren la masculinitat com una contraposició, com allò que no és femení. També es troben les teories essencialistes, basades en la creença que existeixen unes característiques eminentment masculines que defineixen als homes. En una visió positivista -on es realitza una aproximació del terme des d’una visió científica i/o empírica- es té com a base les diferències de sexe, però no s’escapa del biaix al no incloure la mateixa perspectiva de gènere. D’altra banda, les definicions normatives i les semiòtiques acosten el terme a un terreny més sociocultural que les anteriors. Segons Conell la masculinitat “és al mateix temps la posició en les relacions de gènere, les pràctiques per les quals els homes i les dones es comprometen amb la seva posició de gènere, i els efectes d’aquestes pràctiques en la experiència corporal, en la personalitat i en la cultura” (Connel, 1997:35). S’hi pot afegir també la definició que en fa Kimmel, que sent més o menys semblant hi incorpora una visió històrica. “La virilidad no es ni estàtica ni atemporal; es histórica; no es la manifestación de una esencia interior; es construida socialmente; no sube a la conciencia desde nuestros componentes biológicos; es creada en la cultura.” (Kimmel, 1997:49). 

Però de quina manera es construeix la imatge social de l’home? Com un infant de sexe masculí esdevé un individu de ple dret en el sistema? Quan s’adquireixen les característiques que el fan partícip del grup homes. La legitimació dels models –la creença compartida que un ordre de les coses és vàlid i correcte (Núñez, 2017:15)- es dóna a través de l’acció dels agents socialitzadors. Aquests són la família, l’escola, la televisió i els mitjans de comunicació o el grup de pars -en aquest cas pren importància aquest grup ja que “la colla constitueix la garantia o avalista de la masculinitat de l’home. És l’escenari real o simbòlic del pacte entre ells” (Marques, 1997:26). En aquest procés de socialització es fomenten o reprimeixen tot un seguit de característiques de l’individu mascle. D'una banda, reduint les diferències personals entre els individus per tal d’homogeneïtzar-los en l’entorn homosocial (Marquès, 1997:20). I de l’altra, augmentant les diferències que aquests tenen amb el sexe femení, per tal de que tot el que fan els homes s’interpreti com a masculí contràriament al que fan les dones. 

El psicòleg Robert Brannon va definir la virilitat, en quatre frases que engloben diferents ítems. Aquests es poden establir com a trets característics de la masculinitat hegemònica: repudi de la feminitat, poder, èxit, riquesa, posició social, calma davant d’una crisi, confiança en un mateix, tenir les emocions sota control i no mostrar-les, ser agosarat i agressiu. És a dir, un home prototípic seria un home blanc, de classe mitjana, adult jove i heterosexual; aquest és el model estàndard a que tots els homes haurien d’aspirar per tal d’assolir l’estatus de veritables homes. Cal matisar que aquest és un concepte dinàmic, que ha canviat en el temps, i que es construeix a través d’interrelacions entre nosaltres mateixos, els altres i la societat que ens envolta (Kimmel, 1997:49). No obstant, no existeix una sola masculinitat, sinó que també n’hi ha de subordinades, per exemple: les no blanques, les de classe baixa, les no heterosexuals,… Aquestes es consideren no normatives i no estan exemptes d’opressió social. Així doncs, es pot constatar que el patriarcat també afecta als homes i que els engranatges de la dominació dels paradigmes masclistes també operen contra ells, com explica Begonya Enguix en la seva entrevista. 

Un cop s'ha interioritzat tots els elements característics de la masculinitat hegemònica, passen a formar part de la personalitat psíquica del subjecte i s’acaben naturalitzant, sense ser conscients del control social i dels imperatius de l’entorn cultural heteropatriarcal en el que vivim. Es poden prendre com a exemple per il·lustrar aquest text les declaracions que el cantant i presentador Bertín Osborne va fer en una entrevista al diari El Mundo: "No sabes cómo friego yo, cómo paso la fregona por mi casa, la aspiradora, cómo friego los platos y plancho camisas. Mucho mejor que mi mujer". D’aquesta frase se’n extreu el següent contingut: primer de tot, el senyor Osborne creu que les tasques domèstiques són un terreny femení, ja que es compara amb la seva dona quan en parla. Seguidament, com a home i per tant com a ostentador del poder, realitza molt millor les feines de casa, perquè segons ell un home no pot fer mai malament qualsevol cosa que es proposi. Finalment, dota de prestigi el fet de netejar la casa, com una ajuda a la dona, alhora que intenta desmarcar-se de la masculinitat hegemònica, donant un posat de nova masculinitat no gaire reeixit. En resum, Osborne sembla defensar una nova masculinitat més oberta i que s’acosta a les dones quan en realitat el que realment fa és perpetuar el model preexistent. És en aquest punt on rau la importància i la necessitat de comptar amb la perspectiva de gènere, ja que sense ella, les declaracions citades no adquireixen tots els seus matisos de dominació i de naturalització de les relacions de poder que s’estableixen entre homes i dones. La perspectiva de gènere serveix com a eina per vehicular la lluita contra aquestes desigualtats i deslegitimitzar el sistema patriarcal, deixant de banda l’androcentrisme i la masculinitat imperant, com a única via, com a universalitat. 

En conclusió, tots els homes estan tallats d’un mateix patró? Absolutament no. La majoria d’homes no són capaços de complir tots els requisits demandats per la masculinitat plena; tot i que pel simple fet de ser homes ja ostenten una posició de poder que els ha atorgat el patriarcat. I si els homes no se senten còmodes amb aquestes definicions de masculinitat? En aquest punt serà necessari abraçar la perspectiva de gènere per tal de repensar les característiques virils; com una manera de permetre als homes desenvolupar en llibertat la seva pròpia definició de masculinitat creant així la tan necessària justícia de gènere. 

Bibliografia:

• Enguix, Begonya (2019). Seminari A.1 Gèneres i contemporaneïtats. FUOC.
• Núñez, Francesc (2017). La societat (II): El procés d’institucionalització. FUOC.
• Olavarría, José; Valdés, Teresa (eds) (1997). Masculinidad/es. Poder y Crisis.Isis Internacional/FLACSO:Santiago.