Entenent el gènere com a eina transversal

Els dualismes conformen una part molt important del discurs de la cultura occidental. Enfrontar oposats com jo/altres, blanc/negre, bo/dolent, home/dona o natura/cultura forma part de la lògica de la dominació sobre les dones, la natura, els treballadors i els animals (Haraday, 2016:100) perpetrada pels poders i representada per la economia neoliberal i els discursos d’exclusió i marginalització de la població tan humana com no humana (Braidotti, 2018:15). 

En el present text es definirà què és la perspectiva de gènere i s’argumentarà per què aquesta és necessària en tots els àmbits i com s’està fent servir amb voluntat política per tal de reivindicar canvis necessaris en la societat actual. 

En el seu article “La mujeres puro cuento: la cultura del género” Verena Stolke fa un repàs històric sobre el concepte gènere com a categoria analítica. Tot i que no és una feina fàcil, l’autora enfila l’agulla començant pels inicis en l’ús del mot -com a terme biomèdic- i quina fou la seva etimologia -de l’anglès Genre- fins a arribar a les teòriques feministes relativament modernes com Judith Butler i el seu trencament amb el concepte de gènere. Així doncs, es pot dir que el gènere és un terme en constant canvi i evolució i que encara no s’ha trobat una definició o una paraula menys ambigua que englobi tots els seus aspectes, precisament per aquesta multiplicitat que abarca. Per tant, s’entén per gènere la construcció social que empeny a les persones a actuar en funció d’unes normes culturals i històriques de comportament, seguint un rol femení o masculí que no té perquè estar relacionat amb el sexe biològic. Fins i tot, i segons les crítiques feministes, s’ha qüestionat si el sexe és un fet natural i universal de l'espècie humana (Enguix 2019:15) i per tant, es pot considerar que podria estar assignat d’una manera social. Una de les últimes consideracions sobre el gènere que és particularment interessant, és la relacionada amb l’entramat de les relacions de poder i els significats simbòlics culturals de les dones en relació als homes (Stolke, 2004:89). Això vol dir que cal tenir en compte com els significats de gènere es construeixen culturalment i com aquests influeixen en sistemes de desigualtats. 

És en aquest moment que es pot introduir el terme perspectiva de gènere, com a eina per vehicular la lluita contra aquestes desigualtats i d'aquesta manera deslegitimitzar el sistema patriarcal. La perspectiva de gènere és doncs la mirada de l’altre, en un sentit Beauvoirià. És allò que permet deixar l’androcentrisme com a única via, com a universalitat. I alhora incorporar altres vision com són les mirades de les dones, de les noves masculinitats, dels col·lectius LGTBI+, ja sigui en l’àmbit polític, en el cultural o en el biopsicosocial, com s’ha pogut constatar en els videos de la caixa d’eines de l’assignatura. Es troben molts exemples per il·lustrar la necessitat de la incorporació de la perspectiva de gènere. 

D’una banda, com expliquen Carmen Agustín, doctora en Neurociències i Teresa Cabruja doctora en Psicologia Social, al incorporar la perspectiva de gènere en l’àmbit tecnocientífic, s’analitza quin és el biaix sexista i androcèntric en el contingut de les ciències. La recerca i la innovació tecnològica, en quant a producte humà no són asèptiques, no estan lliures de valors. L’atenció exclusiva als interessos masculins a l’hora de dirigir les investigacions pot produir biaixos que es donen en diferents etapes: en la selecció i la definició dels problemes, en els disseny de les investigacions, en la recollida i la interpretació de les dades, en la elaboració de models... Des del feminisme es proposen diferents models epistemològics per tal de sobrepassar-los i treballar per aconseguir models cientificotecnològics que recullin la realitat social. Tenint en compte que no és possible una teoria general del coneixement que ignori el context social del subjecte cognoscent. 

D’altra banda, Assumpció Vila, Doctora en Prehistòria i Història Antiga, fa una reflexió molt interessant sobre la perpetuació dels rols de les dones i dels homes a través de la història i com aquests s’han modelat o directament fabulat per que entrin dins d’una normativitat heteropatrialcal blanca. Vila diu que el fet d’obviar la perspectiva de gènere en les investigacions ha naturalitzat un model de societat erroni, que no contempla ni la totalitat ni les particularitats dels individus que la conformen. És a dir, que el seu àmbit de coneixement -la prehistòria- ha estat interpretat i inventat per homes blancs del segle XIX. Aquesta interpretació s’ha donat com a vàlida i universal, i posteriorment ha servit com a base per tal legitimitzar les diferències socials i enfortir les relacions de poder simbòlic existents. 

Per concloure, es pot dir que les feministes estan fent avenços importants en matèria d’igualtat i reconeixement polític i social. Cal seguir aquest camí per tal de fer més just i lliure el món. No incorporar la perspectiva de gènere al dia a dia, no només obvia a la meitat de la població, si no que a més a més fa palesa una realitat malsana on les diferències resten enlloc de comptar. És a dir, una realitat on sempre s’hi fomentarà la opressió del no-normatiu, ja que la seva visió del món i inclús la seva existència serà invisibilitzada i minoritzada. D’aquesta manera es dona continuïtat als estrats socials que perpetuen la devaluació de les dones, dels migrants, de les persones racialitzades i dels col·lectius més vulnerables. Incorporar la visió de gènere és doncs fonamental per trencar les dinàmiques de poder pròpies del heteropatriarcat, que té en el capitalisme el seu major aliat. Cal desmitificar les naturalitzacions de les desigualtats sociosexuals i polítiques (Stolcke, 2004:101) i començar a trencar aquest binomi natura/cultura potser creant un terme nou. Els avenços en matèria de biotecnologia ja quasi ho han aconseguit, i és possible que aquest gran pas ens faci més lliures. Això sí, cal tombar la mirada cap a una altra manera de fer, més complexa, però també més holística i completament necessària per reflectir el món actual, i aquesta és sens dubte la perspectiva de gènere.

Bibliografia: 

• Braidotti, Rosi (2018). Por una política afirmativa. Itinerarios éticos. Barcelona:Gedisa Editorial.
• Enguix, Begonya (2019) Seminari A.1 Gèneres i contemporaneïtats. FUOC.
• Gonzalez, Marta I. ; Pérez, Eulalia (2002). "Ciencia, Tecnología y Género". Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad (núm. 2.) [en linia]. Universidad de Salamanca. [Data de consulta: 10 de desembre 2017]. http://www.oei.es/historico/revistactsi/numero2/varios2.htm
• Haraday, Donna (2016). Manifiesto para cyborgs. Ciencia, tecnologia y feminismo socialista a finales del siglo XX. Mar de Plata/Barcelona: Puente aéreo Ediciones.
• Stolke, Verena (2004). “La mujer es puro cuento: la cultura del genero”. Revista Estudos Feministas (vol.12, núm. 2, maig.agost, pàg. 77-105). Florianópolis.