La preeminència masculina en quasi totes les estructures socials i les activitats productives és una realitat. La investigació científica i la docència universitària no se’n queden al marge. Aquest fet provoca una desigualtat per les dones científiques, no només a elles com a professionals, sinó també a la recerca: en com s’investiga, quins són els temes escollits i inclús en quin és el target de les investigacions.
El present assaig té com a finalitat identificar perquè és necessària l’adopció de la perspectiva de gènere en el camp de la investigació com un exemple del perquè és necessària l’adopció de la perspectiva de gènere en la societat en general. D’una banda, es pretén identificar els mecanismes de violència simbòlica i estructural de la societat envers aquest col·lectiu, com i perquè es perpetuen. I de l’altra, es vol estudiar com afecta a la investigació científica aquesta realitat.
Es realitzarà un enfocament sociològic començant per la construcció social del gènere ja des de la socialització primària, així com la importància dels role models en la construcció de la identitat personal. Posteriorment es parlarà sobre les desigualtats existents entre homes i dones i la naturalització de la violència simbòlica i com aquesta ens ve donada per part dels poders, assegurant-se d’aquesta manera un únic ordre social. Finalment es farà incidència en com es realitza la recerca científica, quins són els seus protagonistes i perquè cal incorporar la perspectiva de gènere en aquest i en tots els altres àmbits de la vida social i cultural.
La qüestió de gènere en ciència i tecnologia ha adquirit una importància creixent i s’ha tornat un tema d’actualitat mundial. La seva significació rau en que la investigació científica, que inicialment tractava de descobriments purament naturals i materials, ha virat a l’estudi de com la política, la societat, la psicologia i d’altres factors culturals modifiquen o donen forma a totes les empreses científiques (Lykke, 1996:3). És a dir, la ciència actual és indestriable del seu entorn sociocultural, donat que és una institució humana i la seva producció es realitza en un context de relacions de poder sexuades (Urteaga, 2011:121). Per què, doncs, en ple segle XXI encara segueixen existint sostres de vidre (glass ceilings)arreu del món que dificulten l’accés a les dones als llocs de major prestigi o salari en qualsevol àmbit laboral, inclosos el de la investigació científica i la docència universitària? Aquest no és un problema actual sinó que està fortament arrelat a la societat, que categoritza les dones associant-les a certs rols -mares i cuidadores- generalment de l’àmbit privat, i les exclou dels espais de presa de decisions, associats a l’àmbit públic (Guil, 2008:214). Aquestes exclusions no solen ser directes, normalment es donen a través de conductes naturalitzades en l’actual societat patriarcal i que generalment passen inadvertides. Les conductes es formen a través de l’habitus que segons Bourdieu és aquell esquema de pensament i d’acció que les persones incorporen al llarg de la seva vida per tal d’actuar de manera pràctica en una situació determinada. També es pot entendre com a “esquema obert de producció, percepció i apreciació de pràctiques i que s’adquireix mitjançant la pràctica” (Calderone, 2004:2).
Per què s’han naturalitzat doncs els rols de gènere i gran part de la societat, seguint la concepció oficial de la realitat, no es qüestiona o no es planteja el paper secundari que tenen les dones en àmbits públics?2 Quines són les relacions de dominació i de poder que s’estableixen envers a les dones i per què? Des de la sociologia s’ha intentat interpretar aquest fet i Pierre Bourdieu ha encunyat la noció de violència simbòlica per explicar-ho.
Per tal d’introduir-nos en matèria, abans convé tenir clars els següents conceptes. Els individus adquireixen la seva forma d’estar al món a través del que s’anomena el procés de socialització, en que aprenen i aprehenen els elements socioculturals del seu medi i els integren en la seva personalitat, fet que els serveix per viure en el seu entorn social. La socialització primària es dóna en el si familiar durant la primera infància i serveix no només per construir el món en un sentit fort sinó també per configurar el sistema de significacions de l’individu. Les socialitzacions secundàries són processos posteriors que es donen en altres mons socials específics, com pot ser l’escola, i afecten d’una manera parcial a la vida de la persona. D’aquesta manera les persones construeixen el seu jo a través d’una dialèctica entre l’individu i la societat. Així doncs, tot allò que s’esdevé en el context social ens influeix d’una manera íntima i configura les nostres estructures de comportament i de pensament. Tot allò social ens amara i ens crea. La vida quotidiana és una construcció intersubjectiva i es constitueix com la realitat per excel·lència, ordenada, objectiva i ontològica. Aquesta construcció està formada per sistemes simbòlics, que realitzen tres funcions: coneixement, comunicació i diferenciació social (Fernández, 2005:11). “Els sistemes simbòlics són instruments de comunicació i de dominació, que fan possible el consens lògic i moral, al mateix temps que contribueixen a la reproducció de l’odre social” (Bourdieu, 2012). La violència simbòlica és una forma d’expressar com s’exerceix la dominació. És a dir, la violència simbòlica s’exerceix sobre un agent social amb la seva complicitat, ja que els dominats no tenen altra manera de pensar el món sinó és en base a les categories dels dominants. El fet de néixer en un món social fa que automàticament d’una manera inconscient s’acceptin certs postulats com a habitus (Fernández, 2005:15). L’ordre masculí està tan profundament arrelat que s’imposa com a símbol de la objectivitat normativa de les estructures socials, com a evident, universal i natural. Usant la violència simbòlica la societat heteropatriarcal s’assegura la seva hegemonia i el control total de les estructures socials, deixant a la meitat de la població fora de l’equació del poder i relegant-la a ser un personatge passiu i cosificat.
Les dones, empentades pel seu rol de gènere, sempre i primer de tot hauran de ser dones? Quina capacitat tenen per decidir què volen ser? Quina importància té la visibilització o el fet de proporcionar models de dones professionals a les nenes? Com s’ha vist, els infants aprehenen tot el seu món en la socialització primària i ja en aquell moment les nenes estan influïdes casi única i exclusivament pel seu rol de gènere. Les nenes necessiten models de dones científiques, mineres, professores perquè d’aquesta manera elles es podran pensar com a científiques, mineres o professores, ja que aquestes possibilitats passaran a formar part del seu món. L’escola, com a un dels primers agents socialitzadors, hauria de garantir la imparcialitat i la possibilitat de que cada nena es desenvolupi segons els seus potencials, d’una manera oberta. Algunes investigacions però, han donat a conèixer el currículum ocult de les escoles on es promouen ja les diferències sexuals, en referència a la manera de vestir o de comportar-se (Martínez, 2017: 27). En aquest àmbit també s’evidencia doncs la violència simbòlica exercida de manera inconscient sobre les nenes. L’escola pretén preparar per la vida davant de la societat on està inserta, per aquesta raó reprodueix els esquemes patriarcals imperants (Sánchez, 2002: 95). L’educació mixta es dirigeix, en teoria, a un subjecte universal i asexuat. Però en la pràctica, aquesta neutralitat s’ha pensat tenint com a referència el subjecte masculí, universalitzant les seves característiques amb les quals les nenes no se senten identificades (Sánchez, 2002:96).
L’escola ens prepara per la vida i ens inculca valors per ser socialment aptes, però també ens instrueix en diferents matèries. Durant el procés de formació científica es transmet una imatge casi exclusiva de masculinitat, casi ningú és capaç de nomenar una dona investigadora o científica (Ferrer, 2009), les mencions a aquestes són quasi inexistents. Per què, doncs, les dones han estat relegades a un paper minoritari en la recerca? Hi ha alguna justificació en termes de capacitats intel·lectuals o en termes de mèrits acadèmics? Segons dades de l’informe de la UNESCO “Ciència, tecnologia i gènere: Informe internacional” del 2007, les nenes tenen menys possibilitats de rebre l’educació necessària per emprendre carreres científiques i tecnològiques. Les dones que treballen en aquests camps reben menys remuneració que els homes igualment qualificats i tenen menys possibilitats de promoció laboral; i les investigadores són pràcticament absents en les posicions de jerarquia arreu del món. Aquest fet es pot explicar per diferents factors com són: l’equilibri entre vida personal i feina, els patrons i els enfocaments específics del gènere, els criteris de mesurament del rendiment i la promoció,... Amb dades de la Xarxa Europea de Valoració de Tecnologia (ETAN en anglès) extretes de l’informe de l’any 2000 “Science policies in the European Union: promoting excellence through mainstremaing gender equality” es pot constar que les dones obtenen millors qualificacions acadèmiques, a Espanya el 60.2% dels llicenciats són dones i els expedients que van obtenir majors qualificacions són el 70% de dones. Més encara, les dones superen als homes en formació però aquest fet no reverteix en una major contractació de científiques o de catedràtiques i professores universitàries (Guil, 2008: 219). Actualment no es pot parlar d’una exclusió explícita de les dones a les universitats i als centres d’investigació, ni que hi hagi causes ideològiques perquè es consideri inferior una dona envers un home en termes biologistes. Els mecanismes d’exclusió són doncs més subtils i implícits –el menyspreu, la distorsió de les actuacions de les dones, les desqualificacions- i contribueixen a mantenir i legitimar la segregació de la dona. Són conductes que estan naturalitzades i habitualment poden passar inadvertides, són conductes simbòliques que exerceixen violència cap a les dones. S’ha analitzat l’estructura de la comunitat científica i s’han identificat diferents tipus de discriminació. D’una banda la territorial, que relega a les dones a certes àrees de l’activitat científica marcades pel gènere com per exemple computar dades o classificar i catalogar. I de l’altra, la discriminació jeràrquica on les dones topen amb els sostres de vidre i són mantingudes als nivells inferiors de la comunitat. Les dades sobre els nivells de formació de les dones fan pensar que ja hi ha una igualtat de condicions, com a mínim a nivell formal. La realitat no és aquesta i cal plantejar-se si les dones arriben en igualtat de condicions envers als homes tenint en compte el tipus de socialització que aquestes experimenten; per exemple i com s’ha comentat prèviament, a l’escola ja es comencen a potenciar els rols de gènere. També cal pensar en els estereotips sexuals i en els valors o característiques que s’associen als diferents gèneres: racionalitat, dominació, independència pels homes; emotivitat, tendresa i subjectivitat per les dones. En les carreres científiques es consideren que les qualitats “masculines” són més necessàries. La relació entre els ideals culturals de masculinitat i les concepcions de coneixement i raó plantegen qüestions sobre la objectivitat i la neutralitat de la recerca científica (Gonzalez, Pérez: 2002). A tots aquests inconvenients s’hi pot afegir també la dificultat per conciliar vida familiar i laboral amb el risc de disminuir la producció científica.
Tot i els impediments, les dones produïen i continuen produint ciència. Però per què és tan important que les dones facin ciència? Per què cal incorporar la perspectiva de gènere en la recerca? Els enfocaments feministes analitzen quin és el biaix sexista i androcèntric en el contingut de les ciències i els significats sexuals en el llenguatge i la pràctica de la investigació (Gonzalez, Pérez: 2002), tracten de reformar la pròpia ciència, ja que la recerca i la innovació tecnològica no és lliure de valors ni es pot separar dels seus usos socials. L’atenció exclusiva als interessos masculins a l’hora de dirigir les investigacions pot produir biaixos que es donen en diferents etapes: en la selecció i la definició dels problemes, en els disseny de les investigacions, en la recollida i la interpretació de les dades, en la elaboració de models... Des del feminisme es proposen diferents models epistemològics per tal de sobrepassar-los i treballar per aconseguir models cientificotecnològics que recullin la realitat social tenint en compte que no és possible una teoria general del coneixement que ignori el context social del subjecte cognoscent. Apostant per epistemologies que incorporin les particularitats, els interessos, les emocions en el context històric concret del subjecte. En definitiva el que s’intenta és fer un altre tipus de ciència.
Les dificultats en les que es troben les dones en el món científic i el de la recerca són equiparables a les que es troben en els diferents àmbits de la societat en general. El model androcèntric, on tot es mesura segons la perspectiva masculina, promogut per l’heteropatriarcat ja des de la socialització primària, construeix una dona que no es veu representada, que està sotmesa als imperatius de gènere, on el seu punt de vista és sistemàticament anul·lat i menystingut. La dominació simbòlica, definida per Bourdieu, és un mecanisme de poder a través del qual s’articula el consens lògic i moral que contribueix a la reproducció de l’odre social. Tot allò que s’esdevé en el context social ens influeix d’una manera íntima i configura les nostres estructures de comportament i de pensament. Per tant, tots els esquemes socials existents formaran part del nostre propi jo. Un d’aquests esquemes és la violència simbòlica, que és exercida d’una forma sibil·lina, amb el consentiment de la oprimida, ja que els dominats no tenen altra manera de pensar el món sinó és en base a les categories dels dominants. Ja des de la infantesa les nenes no disposen de role models que les motivin a escollir carreres cientificotècniques, degut a la poca o nul·la importància històrica que s’ha donat a les dones en la recerca; directament apartant-les d’aquest àmbit, ja que sempre s’ha considerat un terreny on les qualitats masculines d’independència i racionalitat eren més adequades. Caldrà doncs, per tal de crear un tipus de ciència més global i fomentar l’accés a la recerca i als llocs de responsabilitat a les dones, superar certs reptes en el futur. Primer de tot visibilitzar la situació de les dones en els sistemes científics, exigir paritat i trobar fórmules per tal de conciliar vida professional, personal i familiar. Després, propiciar la consciència de gènere i promoure mesures que afavoreixin la igualtat per tal de vèncer la resistència dels mateixos professionals envers el problema. Finalment, serà necessari fer polítiques socials que donin suport a aquestes iniciatives i que tinguin en compte el contextos socials, culturals i econòmics, com per exemple la creació de la base de dades CERCA on les dones professionals es poden donar a conèixer. Només així es podrà aconseguir un model científic i social lliure de biaixos, compromès amb la educació, la pràctica i la gestió de la ciència i la tecnologia que pugui respondre d’una manera adequada a les inquietuds i les necessitats de tota la població. És completament necessari comptar amb la contribució de les dones si es busca el progrés i la excel·lència, no només en l’àmbit de la recerca i de les universitats, sinó en tots els àmbits. Contemplar el món des de la perspectiva de gènere ens farà ser millors mentre esperem el dia en que ja no sigui necessari perquè s’hauran transcendit els gèneres.
Bibliografia
- Bourdieu, Pierre (2012) La dominación masculina.(pàg. 49-59 i 103-119). Barcelona: Anagrama.
- Calderone, Mónica (2004). “Sobre Violencia Simbólica en Pierre Bourdieu”. La Trama de la Comunicación. (vol.9) [en linia]. Universidad Nacional de Rosario. [Data deconsulta: 10 de desembre 2017]
- Fernández, Esther (2017). La societat (I). El procés de socialització. FUOC.
- Fernández, José Manuel (2005). “La noción de violencia simbólica en la obra de Pierre Bourdieu: una aproximación crítica”. Cuadernos de trabajo social (vol. 18). [en linia].Universidad complutense de Madrid. [Data de consulta: 10 de desembre 2017]
- Gonzalez, Marta I. ; Pérez, Eulalia (2002). "Ciencia, Tecnología y Género". Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad (núm. 2.) [en linia]. Universidad de Salamanca. [Data de consulta: 10 de desembre 2017].
- Guil, Ana (2008). “Mujeres y ciencia: techos de cristal”. EccoS Revista Científica [en linia]. Universidade Nove de Julho. [Data de consulta: 10 de desembre 2017]
- Lykke, Nina; Braidotti, Rosi (ed.) (1996). Monsters, Goddesses and Cyborgs: FeministConfrontations with Science, Medicine and Cyberspace. Londres i Nova Jersey: ZedBooks LTD.
- Martínez Roger (2017). El pensament sociològic (II). Els contemporanis. FUOC.
- Núñez, Francesc (2017). La societat (II): El procés d’institucionalització. FUOC.
- Sánchez, Ana (2002). “El androcentrismo científico: un obstáculo para la igualdad de género en la escuela actual”. Educar (núm. 29) [en linia]. Universitat Autònoma de Barcelona. [Data de consulta: 10 de desembre 2017]
- Urteaga, Eguzki (2010). “Ciencia y género”. Revista Clepsydra: revista de estudios de género y teoría feminista (núm. 9) [en linia]. Universidad de la Laguna. [Data de consulta: 10 de desembre 2017].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada