dilluns, 20 de novembre del 2017

IDENTITY

“Today, I found the truth”, d’aquesta manera comença el curt de KJ Adames Identity, on es busca reflexionar sobre qui som, sobre el nostre rol social i sobre la possibilitat de trencar amb les convencions establertes.
Però que és la veritat? Segons Nietzsche la veritat és  “una suma de relacions humanes que estan realçades, extrapolades i adornades poèticament i retòricament i que, després d’un ús perllongat, un poble considera fermes, canòniques i vinculants; les veritats són il·lusions de què s’ha oblidat que ho són; són metàfores ja gastades” (1873)

Així doncs, es pot parlar d’unes concepcions fermes, canòniques i vinculants de la realitat? S’entén com a concepció oficial de la realitat “la definició determinada d’una situació que es tendeix a imposar com a inqüestionable” (Estruch, 2017:19). Per tant, la realitat està dictada per les institucions que són el conjunt de pautes que regulen el comportament de l’individu. Les institucions tenen una clara funció de control social, entès com els “mecanismes pels quals un individu és empès a observar les regles de la societat o d’un grup social” (Núñez, 2017:33). Aquestes pautes serveixen per dissuadir als desviats –aquells que no segueixen les normes socials establertes (Núñez, 2017:15)- com ara la protagonista del curt que es planteja quina és la seva veritat. Es troben diferents exemples de concepcions oficials de la realitat en el curt: un cartell publicitari penjat al passadís que fa referència a com han de ser els models de bellesa (minut 1.56) -en aquest cas representats per màscares grogues- o el discurs del presentador del programa del televisor del bar de l’institut que diu: Don’t forget your red mask. Put it on! (minut 2.55), mentre que un munt de joves del bar porten màscares vermelles. 

Els poders, com si d’una partida d’escacs es tractés i en el sentit més Weberià -vistos com a una manera d’imposar la seva voluntat a les accions col·lectives- busquen modelar la societat o crear unes realitats per tal de perpetrar els seus interessos a través de diferents mecanismes. Tornant als exemples del curt, en la publicitat i en la televisió queda palès que a través d’una pantalla o en un anunci es construeix una realitat com si es tractés d’un simulacre; és a dir, on s’experimenta la realitat i la ficció sense diferència, on es genera realitat amb models sense origen: la Hiperrealitat postulada per Baudrillard (Storey, 2012:246). La protagonista del curt potser s’ha adonat que els models no són vertaders sinó que estan manipulats; però i per la resta quina significació tenen? Perquè els legitimen com a vàlids?

La legitimació dels models –la creença compartida que un ordre de les coses és vàlid i correcte (Núñez, 2017:15)- es dóna a través de l’acció dels agents socialitzadors. Aquests són la família, l’escola, la televisió i els mitjans de comunicació o el grup de pars. La socialització “és un procés mitjançant el qual l’individu aprèn i aprehèn en el decurs de la seva vida, els elements socioculturals del seu medi, els integra a les estructures de la seva personalitat –sota la influència d’experiències i d’agents socials significatius- i s’adapta així a l’entorn social en els i del qual ha de viure.” (Fernández, 2017: 7). Un cop hem interioritzat tots aquest elements, aquests passen a formar part de la nostra personalitat psíquica i els acabem naturalitzant, sense de ser conscients del control social i del imperatius de l’entorn cultural en el que vivim.

En una primera fase existeix el que s’anomena la socialització primària, en presència dels altres significatius -la família- i que té lloc durant la infantesa. I en una segona fase, l’individu s’introdueix a participar en altres mons socials específics. La diferència bàsica entre l’una i l’altra és que en la secundària les realitats interioritzades són parcials i per tant no configuren cap sistema de significacions (Fernández 2017:13). Per tant, l’individu pot triar representar un rol o paper d’una manera deliberada per mantenir-se distanciat de les situacions que se li presenten. Segons Berger "el rol proporciona la pauta d'acord amb la qual l'individu ha d'actuar en el context d'una situació determinada". En el curt, els rols queden definits per les màscares de diferents colors que porten els protagonistes. Com es pot veure en el minut 2.16 del video, una persona pot canviar de màscara segons ho requereixi la situació social, així doncs una mateixa persona pot ser dona, homosexual, periodista,...
Les màscares tenen alhora una funció ambivalent com a etiquetes. Les etiquetes sovint parlen més dels etiquetadors que no pas dels etiquetats (Estruch, 2017:20); ja que no donen informació sobre les característiques d’aquells a qui posen la marca, sinó que són una manera de reduir les realitats dels individus per tal de donar validesa a un únic tipus de visió, aquella que s’accepta com a normativa.

I si contínuament interpretem rols i som etiquetats, en quin lloc queda la autenticitat? Jo sóc jo realment? Sartre digué: “Sóc allò que faig a partir del que els altres han fet de mi” (Estruch, 2017:25). Quan a la noia protagonista de Identity se li trenca la màscara, s’empodera i és capaç de retrobar-se a amb aquell petit reducte de lliure albir que tenen els individus per tal d’interpretar la funció. És en aquell moment que reconeix el seu I -la seva consciència espontània- i alhora el seu me -la part modelada per les institucions i les etiquetes- i és capaç de decidir com vol que el món i la societat la miri.
Tot i així, adaptar-nos a un entorn social no vol dir sucumbir tothora a les institucions, als poders, al rol que interpretem, etc. Com molt bé ens explica el curt fent servir el Mite de la Caverna de Plató, serà necessari sortir a fora a adquirir coneixements i aprendre a tenir una mirada crítica a través de la intel·ligència i de la imaginació; en definitiva apostar per perspectiva sociològica i qüestionar tot allò que veiem. Només així podrem desreificar la realitat i aprendre a relativitzar tot allò que ens envolta.






Bibliografia

  • ALCOBERRO, R.  Una introducció a «Sobre veritat i mentida en sentit extramoral». [treball en línia].[data de consulta: 10 d’octubre del 2017].


  • NÚÑEZ, F. (2017). La societat (II): El procés d’intitucionalització. FUOC.
  • STOREY, J. (2012). Teoría cultural y cultura popular. Barcelona: Octaedro.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada