“Today, I found the truth”,
d’aquesta manera comença el curt de KJ Adames Identity, on es busca reflexionar sobre qui som, sobre el nostre rol social
i sobre la possibilitat de trencar amb les convencions establertes.
Però que és la veritat? Segons Nietzsche
la veritat és “una suma de relacions humanes que estan realçades, extrapolades i
adornades poèticament i retòricament i que, després d’un ús perllongat, un
poble considera fermes, canòniques i vinculants; les veritats són il·lusions de
què s’ha oblidat que ho són; són metàfores ja gastades” (1873)
Així doncs, es pot parlar d’unes
concepcions fermes, canòniques i vinculants de la realitat? S’entén com a
concepció oficial de la realitat “la definició determinada d’una situació que
es tendeix a imposar com a inqüestionable” (Estruch, 2017:19). Per tant, la
realitat està dictada per les institucions que són el conjunt de pautes que regulen
el comportament de l’individu. Les institucions tenen una clara funció de
control social, entès com els “mecanismes pels quals un individu és empès a
observar les regles de la societat o d’un grup social” (Núñez, 2017:33). Aquestes
pautes serveixen per dissuadir als desviats –aquells que no segueixen les
normes socials establertes (Núñez, 2017:15)- com ara la protagonista del curt
que es planteja quina és la seva veritat. Es troben diferents exemples de
concepcions oficials de la realitat en el curt: un cartell publicitari penjat
al passadís que fa referència a com han de ser els models de bellesa (minut
1.56) -en aquest cas representats per màscares grogues- o el discurs del
presentador del programa del televisor del bar de l’institut que diu: Don’t forget your red mask. Put it on! (minut
2.55), mentre que un munt de joves del bar porten màscares vermelles.
Els poders, com si d’una partida
d’escacs es tractés i en el sentit més Weberià -vistos com a una manera
d’imposar la seva voluntat a les accions col·lectives- busquen modelar la
societat o crear unes realitats per tal de perpetrar els seus interessos a
través de diferents mecanismes. Tornant als exemples del curt, en la publicitat
i en la televisió queda palès que a través d’una pantalla o en un anunci es
construeix una realitat com si es tractés d’un simulacre; és a dir, on
s’experimenta la realitat i la ficció sense diferència, on es genera realitat
amb models sense origen: la Hiperrealitat postulada per Baudrillard (Storey, 2012:246).
La protagonista del curt potser s’ha adonat que els models no són vertaders
sinó que estan manipulats; però i per la resta quina significació tenen? Perquè
els legitimen com a vàlids?
La legitimació dels models –la creença compartida que un ordre de les
coses és vàlid i correcte (Núñez, 2017:15)- es dóna a través de l’acció dels agents
socialitzadors. Aquests són la família, l’escola, la televisió i els mitjans de
comunicació o el grup de pars. La socialització “és un procés mitjançant el
qual l’individu aprèn i aprehèn en el decurs de la seva vida, els elements
socioculturals del seu medi, els integra a les estructures de la seva
personalitat –sota la influència d’experiències i d’agents socials
significatius- i s’adapta així a l’entorn social en els i del qual ha de
viure.” (Fernández, 2017: 7). Un cop hem interioritzat tots aquest elements,
aquests passen a formar part de la nostra personalitat psíquica i els acabem
naturalitzant, sense de ser conscients del control social i del imperatius de
l’entorn cultural en el que vivim.
En una primera fase existeix el que s’anomena la socialització
primària, en presència dels altres significatius -la família- i que té lloc
durant la infantesa. I en una segona fase, l’individu s’introdueix a participar
en altres mons socials específics. La diferència bàsica entre l’una i l’altra
és que en la secundària les realitats interioritzades són parcials i per tant
no configuren cap sistema de significacions (Fernández 2017:13). Per tant,
l’individu pot triar representar un rol o paper d’una manera deliberada per
mantenir-se distanciat de les situacions que se li presenten. Segons Berger
"el rol proporciona la pauta d'acord amb la qual l'individu ha d'actuar en
el context d'una situació determinada". En el curt, els rols queden
definits per les màscares de diferents colors que porten els protagonistes. Com
es pot veure en el minut 2.16 del video, una persona pot canviar de màscara
segons ho requereixi la situació social, així doncs una mateixa persona pot ser
dona, homosexual, periodista,...
Les màscares tenen alhora una
funció ambivalent com a etiquetes. Les etiquetes sovint parlen més dels
etiquetadors que no pas dels etiquetats (Estruch, 2017:20); ja que no donen
informació sobre les característiques d’aquells a qui posen la marca, sinó que
són una manera de reduir les realitats dels individus per tal de donar validesa
a un únic tipus de visió, aquella que s’accepta com a normativa.
I si contínuament interpretem
rols i som etiquetats, en quin lloc queda la autenticitat? Jo sóc jo realment?
Sartre digué: “Sóc allò que faig a partir del que els altres han fet de mi”
(Estruch, 2017:25). Quan a la noia protagonista de Identity se li trenca la màscara, s’empodera i és capaç de retrobar-se
a amb aquell petit reducte de lliure albir que tenen els individus per tal
d’interpretar la funció. És en aquell moment que reconeix el seu I -la seva consciència espontània- i
alhora el seu me -la part modelada
per les institucions i les etiquetes- i és capaç de decidir com vol que el món
i la societat la miri.
Tot i així, adaptar-nos a un
entorn social no vol dir sucumbir tothora a les institucions, als poders, al
rol que interpretem, etc. Com molt bé ens explica el curt fent servir el Mite
de la Caverna de Plató, serà necessari sortir a fora a adquirir coneixements i aprendre
a tenir una mirada crítica a través de la intel·ligència i de la imaginació; en
definitiva apostar per perspectiva sociològica i qüestionar tot allò que veiem.
Només així podrem desreificar la realitat i aprendre a relativitzar tot allò
que ens envolta.
Bibliografia
- ALCOBERRO, R. Una introducció a «Sobre veritat i mentida en sentit extramoral». [treball en línia].[data de consulta: 10 d’octubre del 2017].
- ESTRUCH, J. (2017). La perspectiva sociològica. FUOC.
- FERNÁNDEZ, E. (2017). La societat (I). El procés de socialització. FUOC.
- ADAMES, K.J. (2014, maig 28). Identity [vídeo][data de consulta: 6 d’octubre del 2017] https://www.youtube.com/watch?v=EsEik5aAR44
- NIETZSCHE, F. (1873). Sobre veritat i mentida en sentit extramoral [text en línia][data de consulta: 10 d’octubre del 2017] http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/nietzscheveritatmentidaextramoral.htm
- NÚÑEZ, F. (2017). La societat (II): El procés d’intitucionalització. FUOC.
- STOREY, J. (2012). Teoría cultural y cultura popular. Barcelona: Octaedro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada