Diàleg sobre gènere i patriarcat.

Na X i na Y eren dues bones amigues que s’han retrobat fa poc temps. Per tal de posar-se al dia han decidit quedar per berenar en una petita teteria on fan uns pastissos casolans boníssims. Na Y es sorprèn de que tots els cartells de l’espai estiguin escrits en femení.

Y: És que no venen homes a aquest local? Em sembla malament que tots els cartells estiguin escrits en femení, si jo fos home em sentiria una mica ofès que no se’m tingués en compte.

X: Jo crec que està fet expressament, no per ofendre a ningú sinó per visualitzar de quina manera el llenguatge es pot usar per finalitats polítiques. T’has adonat que en català el neutre és sempre el masculí, com si les dones no existíssim... Si som la meitat de la població. Segons els experts, el llenguatge és la institució humana més fonamental, entenent com a institució les pautes que regulen els comportaments dels individus (Núñez, 2016:12).

Y: Què vols dir, que el llenguatge és sexista? En la llengua catalana existeixen paraules per denominar mots femenins, masculins i neutres. Tot i que per ser rigorosos has de saber que la denominació correcta del que normalment diem masculí es refereix a la forma no marcada morfològicament, així que en realitat no és una forma masculina sinó una forma sense cap marca de gènere (Bibiloni, 2009). Penso que l’ús de formes verbals neutres de manera forçada perverteix en cert sentit una llengua, ja que una llengua no reflecteix per si mateixa característiques sexistes, ni racistes ni ideològiques.

X: Llavors, no creus que el llenguatge en sí tingui tanta importància a la hora de pensar el món i que no reflecteix la cosmovisió d’una societat concreta? La hipòtesi de Sapir-Whorf, en la seva versió dèbil, ens diu que encara que no sigui determinant, una llengua ens ajuda a fer-nos la nostra pròpia visió del món (Vila i Serrat, 2018:53). És a dir, quan pensem en el terme suau, hi ha una tendència a relacionar-lo per exemple amb el cutis d’una dona o associar el mot fortalesa amb un home forçut. Prova a fer-ne la prova amb la teva família o amics.

Y: Jo crec que tant el pensament com el llenguatge provenen de la intel·ligència, que els dos segueixen camins paral·lels. Segons Piaget el llenguatge tradueix i expressa la intel·ligència però no dóna lloc a les estructures de pensament, tot i que sí que és important pel desenvolupament cognitiu (Vila i Serrat, 2018:17). Chomsky creu que hi ha unes estructures semi-biològiques que ens preparen pel llenguatge i que aquesta capacitat es independent del pensament (Vila i Serrat, 2018: 24). 

X: Seguint el teu raonament llavors, per què creus que hi ha diferències entre els rols masculins i femenins, per què hi ha divergències de comportament entre els homes i les dones i per què el llenguatge les reflecteix? És que per tu són naturals?

Y: Es clar, els homes i les dones som diferents. Biològicament estem preparats per tenir funcions distintes, les dones pareixen i els homes no, per exemple. D’aquesta manera les dones tenen tendència a ser més afectuoses i a preocupar-se més per les coses. A diferència dels homes que estan més preparats físicament per fer tasques que requereixen força o càlcul mental. Hi ha molt de material escrit sobre el tema, sobretot des de la psicologia i des de la biologia. 

X: Parlant de psicologia i neurociència, l’altre dia justament vaig llegir un article  del 2015 on s’havien estudiat unes 1400 ressonàncies magnètiques per determinar si existien algunes característiques comunes entre els cervells de les dones i dels homes. Les seves conclusions deien que hem de deixar de pensar en la dicotomia home-dona en relació al cervell ja que la seva variabilitat és un mosaic i no es pot associar la categoria sexe-gènere com a biològica si no com a un fet social. Així doncs, les diferències són socials, per tant hem de passar a parlar de gèneres. Els gèneres són “un conjunt de característiques psicològiques, sociològiques i culturals lligades a la masculinitat i a la feminitat” (Vila i Serrat, 2018:55).

Y: Doncs sí és així s’hauran de fer més estudis que ho demostrin i caldrà veure quines implicacions té en el futur en relació sobretot al llenguatge i als seus usos, que és el tema que ara ens ocupa. Tot i així, estic d’acord amb la teva afirmació sobre el gènere i que aquest és primordialment una construcció social. Tot i així no acabo de veure com el llenguatge en sí pot ser masclista o a partir de quins mecanismes actua.

X: En català com has dit anteriorment els mots no marcats són els que usem per referir-nos a les coses quan desconeixem el seu gènere. Quan diem: “Els nens de la classe van anar a dormir a les deu”, ens podem referir tant als nens com a les nenes de la classe o “Els que van venir al concert” es refereix al gruix de la gent que hi va anar independentment de si són dones o homes. No penses que hi falta alguna cosa aquí? On són les dones? Les dones són l’altre, com digué Simon de Beauvoir, en aquestes frases el subjecte absolut i universal sempre és el masculí (Castellanos, 1995) . Les dones som sistemàticament invisibilitzades. Et pot semblar un tema menor, però com creus que se senten les nenes petites a les seves classes quan les professores diuen: Nens, a callar! Podrien pensar que no es refereixen a elles, no? Aquí es veu ben bé com de manera insidiosa s’exerceix ja sobre les nenes la violència simbòlica encunyada per Pierre Bourdieu. 

Y: Les nenes poden no sentir-se identificades, però al final aprenen que quan la professora diu nens es refereix als nens i a les nenes...

X: Tu mateixa ho has dit... Veus com el llenguatge sí importa i ja des de petits ens diu com és la realitat on estem inserits. Per tant, en quant a fet cultural la llengua és una manera de veure el món i ens marca les diferents maneres de veure i viure la realitat quotidiana (Leal, 2001). Com has dit abans, el llenguatge en sí mateix no és discriminatori però si ho són les seves normes, ja que aquestes foren creades pels que dominen la realitat, els homes (Leal, 2001). En aquest sentit, l’ordre masculí està tan profundament arrelat que s’imposa com un símbol d’objectivitat normativa de les estructures socials, com a evident, universal i natural.

Y: Però si el llenguatge s’usa d’una manera sexista no es pot canviar el lèxic? Podem usar altres maneres de dir les coses d’una manera més inclusiva... Al cap i a la fi la llengua té les seves normes, però si els parlants no la usen aquesta acaba morint. La llengua també la creen els parlants. Crec que potser fóra bo que es fessin polítiques, sensibilització als mitjans acadèmics, publicacions especialitzades (Mateu, Navarro, et al: 2017), per posar algun exemple.

X: Ja fa temps que s’elaboren guies al respecte, tot i que sovint topen, emparant-se en qüestions lingüístiques amb aquells que volen perpetuar l’statu quo heteropatriarcal. En aquest article , que fa referència a la guia que t’he mostrat, se’n parla. 

Y: Llavors, si el llenguatge només reflexa una visió... La concepció de la dona en la llengua serà la concepció de la dona que tenen els homes? És per aquest motiu que hi ha grups de pressió als que no interessa un canvi en l’ús de la llengua perquè podria significar l’emancipació femenina?

X: La parla no està exempta d’ideologia i és un reflex de la societat patriarcal, per tant, transmet valors i expressions masclistes (Vila i Serrat, 2018: 45). Estem inserits en una societat que sobrevalora el masculí, on no es reconeixen els rols assumits per les dones i les seves capacitats en contraposició dels homes, fet que encara fa més paleses les desigualtats (Mateu, Navarro, et al: 2017), tot i els avenços socials en aquesta matèria. Caldrà doncs avançar per què la llengua sigui de i per a totes, per què representi a tota la població sense subordinar ni infravalorar a cap individu, i que ens serveixi per pensar la societat que volem.

Bibliografia:

• BIBILONI, Gabriel (2009). Llengua, gènere i sexe [article en linia]. Hora Nova S.A. [Data de consulta: 24 d’abril de 2018]. https://bibiloni.cat/textos/genere.html
• CASTELLANOS, Gabriela (1995). “¿Existe la mujer? Género, lenguaje y cultura”. A: Género e Identidad. Ensayos sobre lo femenino y lo masculino [en linia]. Tercer Mundo. [Data de consulta: 24 d’abril de 2018]. http://www.bdigital.unal.edu.co/1384/2/01PREL01.pdf
• DAPHNA, Joel; ZOHAR, Berman; IDO, Tavor, et al. (2015). “Sex beyond the genitalia: The human brain mosaic” [article en línia]. PNAS (112, 50) [en línia].The Rockefeller University. [data de consulta: 25 d’abril de 2018]. http://www.pnas.org/content/pnas/112/50/15468.full.pdf
• LEAL, Sylvia Vanessa (2001). “El lenguaje sexista”[article en línia]. La educación de las mujeres: nuevas perspectivas [en línia] Universidad de Sevilla. [Data de consulta: 26 d’abril de 2018]  https://idus.us.es/xmlui/handle/11441/57804
• MATEU, Joana M; NAVARRO, Ana M; VELÁSQUEZ, Paula Fabiola, et al. (2017). Llenguatge per la igualtat: Guia General [guia en linia]. Institut Balear de la Dona. [Data de consulta: 26 d’abril de 2018].http://oficinaigualtat.uib.cat/digitalAssets/297/297560_llenguatge-per-la-igualtat-guia-general.pdf
• NÚÑEZ, Francesc (2016). La societat (II). El procés d’institucionalització. FUOC.
• VILA, Ignasi; SERRAT, Elisabet (2018). Llenguatge i pensament. FUOC.