De desorientats i altres

El dia ha començat abans del toc de l'alarma. Oh no! ja són les dotze toca posar-se en solfa exclamo.

Em llevo sense ganes i agraeixo poder estirar les cames per fi, i desfer-me de l'encarcarament del son. Ja a la dutxa l'aigua regalima pel meu cos, netejant casi tots els excessos de la nit, després de realitzar mecànicament el ritual de la higiene diària em disposo a esmorzar, beneïdes torrades mig menjades mig engolides en silenci.

Un somriure es converteix en rialla recordant les vicissituds de la festa d'ahir, sense temps per poder-ne gaudir marxo d'una revolada. S'han de complir els horaris!

Al sortir al carrer el sol m'enlluerna i em fa esternudar, arriba el moment de posar-se les ulleres fosques, aliades perfectes després de poques hores de son. I tornem-hi al camí de cada dia, avui els treballadors són substituïts per passejants i jo em torno verda d'enveja en veure la cara de felicitat que fan, d'aquí a set dies jo també la faré penso, sense que em reconforti en excés.

Al arribar a l'hospital les salutacions pertinents. Ui! quina cara, millor no pregunto, em diuen. De sobte el sopor s'apodera de mi, ni el còctel farmacològic habitual ho ha pogut evitar. Per sort, avui podem relaxar-nos i puc dinar sense presses recuperant-me de la letargia a poc a poc.

Quan començo a recuperar la lucidesa passa el pitjor ha arribat el dimoni personificat, l'home desorientat. Pels que no el coneixeu és aquell que et xucla l'energia i la voluntat i les converteix en desesperació. El pitjor és que ho fa sense consciència, per tant no puc enfocar tota la ira que em provoca amb els seus moviments frenètics i els seus crits en ell. He d'aguantar-lo, parlar-li intentar que raoni, i quan ja no puc més passo a les mesures físico-químiques: contencions i haloperidol, que no són efectives. Però no defalleixo en la meva creuada personal i truco a les filles perquè el visitin, oli en un llum, encara que jo ja en pateixo les conseqüències, la tarda ja no serà igual.

Nota mental: Dormir més de quatre hores abans d'anar a treballar el món es veu d'un altre color.