Dia 1:
He deixat anar tot el llast, ja ha arribat el moment de deixar anar les amarres. M'enlairo en la meva aeronau.
Miro endavant i contemplo la vasta extensió d'un blau grisós, sembla que vol despuntar el dia. Als meus peus un abisme aterrador tristament conegut.
Em sento com els primers exploradors, amb la por a l'ignot però alhora amb el goig de conèixer nous mons i companys, de descobrir el que hi ha més enllà.
Ja res no m'aturarà, la nau solca el cel i m'endinso en el desconegut a bressol dels capritxosos vents del destí. M'hi llenço sense por, sense res a perdre, sempre tinc un lloc a on tornar.
Però com algú digué:
"Sky is the limit"
Mis más sinceras felicitaciones.
ResponEliminaGràcies!! ^^
ResponElimina