Els amigurumi vénen de l'espai

Aquest matí mentre mirava per la finestra, una música de flautes siderals ha inundat el meu menjador mentre a poc a poc un platet volador planava sobre les plantes del balcó i aterrava just davant meu. S'ha obert una porteta i n'ha sortit reptant un ésser tovet i verd.

Veient-lo tan semblant als Slugma he decidit obrir-li la finestra del balcó i ràpidament ha entrat. Ha fet un cop d'ull al seu voltant i quan ha vist als petits extraterrestres ha fet un gran salt i els ha... Podria dir que els ha abraçat.

Tot seguit solemnament, m'ha parlat telepàticament explicant-me la seva història:

Sóc Slugmot- ha dit- formo part dels Amígdals, una raça d'éssers encefalopàtics intel·ligents i bel·ligerants que vam conquerir la galaxia eons enrere. Ara només en quedem tres, jo i els meus fills, que fugim del genocidi perpetrat pels Teracàpodes els nostres enemics ancestrals.

Després d'aquest discurs tan fantàstic que m'ha atronat el cervell, ens hem disposat a iniciar les negociacions. Ja fa un mes que els Slugma van arribar i no m'havien informat de res, deien que eren uns turistes espaials. Ara resulta que tinc els últims supervivents d'una gran raça perduda i que possiblement els persegueix un exèrcit de... d'insectes de l'espai? I què se suposa que he de fer, tenir-los a casa i esperar l'amenaça, començar a acumular queviures i aigua per una possible guerra amb els Teracàpodes, fotrel's una patada al cul?

No sé si seran els seus poders dominadors d'un altre món o la seva gran capacitat cerebral, però m'han convençut per viure a casa. Són tan tovets que no els he pogut dir que no. Si faig coses estranyes no patiu, segurament estaré sota la influència d'aquests petits dimonis de ganxet.

La familia unida