1984

Per fi he acabat 1984, la veritat és que m'ha costat bastant de llegir i més de païr, ja que l'he trobat duríssim. Les reminiscències amb la societat actual són tals que em fa basarda, la societat distòpica que ens presenta George Orwell (pseudònim d'Eric Arthur Blair), és completament creïble i la he sentit desgraciadament propera. 

El llibre, escrit entre 1947 i 1948, ens explica la història de Winston Smith un funcionari del Departament de Registre del Ministeri de la Veritat del govern d'Oceania, un dels tres estats en el que el món està dividit. Winston és un peó més en la greixada màquina del totalitarisme on cada home, dona i nen són controlats pel govern del Socang (Ingsoc en l'original), el partit únic, amb el Gran Germà com a màxim dirigent . Un món on la vida privada no existeix i els ciutadans són constantment vigilats per la telepantalla i per la Polícia del Pensament.

Orwell es basa en una organització comunista per descriure el totalitarisme a que estan sotmesos els habitants de Londres equiparant aquest sistema polític amb d'altres com el nazisme, feixisme i el capitalisme, deixant clar que qualsevol opció política portada al màxim es desvirtua i perd ràpidament la seva raó de ser. Descriu d'una manera molt ferotge la bogeria i la catàrsi col·lectiva que es dóna quan hi ha fe cega sense qüestionaments, quan s'usa el poder pel poder en si, sense cap finalitat constructiva.

La deshumanització a la que es sotmet al protagonista mitjançant la tortura serveix per anular-li la voluntat, per acabar d'una vegada per totes amb els propis pensaments i valors. Aquesta és clarament la voluntat política d'alienació que ara mateix i desde sempre s'està practicant.

El Socang fa temps que ens va instal·lar a casa nostra i trigarà molt a marxar, si és que ho fa algún cop.