Els bàrbars a les portes de Roma: migracions, identitat i la transformació d’un imperi

 

Les migracions, el motor de la història

    Les migracions han estat una constant en tota la història de la humanitat. La mobilitat, sigui escollida o forçosa, ha vehiculat tota una sèrie de relacions entre persones diferents: les que hi són i les que hi venen.

En aquest petit monogràfic ens endinsarem doncs a l’estudi de les migracions que es produïren en el primer mil·lenni d.n.e. Més concretament ens centrarem en els processos que van portar al col·lapse de l’Imperi Romà a mans de la gentes barbarae i quin impacte tenen en la nostra percepció de l’alteritat.

 

El veritable rostre de Roma: una lectura del Satyricon de Fellini

    Quan una fa l’exercici de remuntar-se a la Roma clàssica pot tenir al cap els edificis amb les seves línies senzilles i pures; o les escultures i els bustos de marbre de factura perfecta, blanques i fredes. També és fàcil pensar en les proeses militars amb les quals Roma es va fer amb un territori francament extens; o en la República romana, normativa i ordenada. Però després de veure la pel·lícula Satyricon (1969) de Federico Fellini pensa: estan bojos aquests romans? Res més lluny de la realitat, ja que el que coneixíem fins ara de Roma, no era tota Roma.

Antígona: Dona, teatre i educació per a la ciutadania

    Antígona de Sòfocles relata la història de Creont, que es fa amb el poder de la ciutat de Tebes, dicta un edicte prohibint l’enterrament del seu nebot Polinices. Qualsevol persona que gosi donar-li sepultura serà ajusticiada, ja que el considera un traïdor a la pàtria, per haver atacat Tebes i mort al seu germà Etèocles. La tragèdia es basa en el conflicte entre Creont i la seva neboda Antígona quan aquesta, atenent designis superiors, el desobeeix i accepta el seu destí fatal, portant d’aquesta manera la desgràcia a Creont.
Per tal d’entendre millor la seva història cal posar-nos en antecedents mitològics que els atenesos ja coneixien. L’Èdipodea és una epopeia on s’explica la mort Èdip rei de Tebes i Iocasta, la seva dona. En aquesta conjuntura els seus fills Etèocles i Polinices s’han matat l’un a l’altre, davant de les muralles de la ciutat. Deixant a Antígona i a Ismene, les seves germanes, sota la tutela de Creont, que com a germà de Iocasta esdevé el nou sobirà de la ciutat.

Diàleg sobre gènere i patriarcat.

Na X i na Y eren dues bones amigues que s’han retrobat fa poc temps. Per tal de posar-se al dia han decidit quedar per berenar en una petita teteria on fan uns pastissos casolans boníssims. Na Y es sorprèn de que tots els cartells de l’espai estiguin escrits en femení.

The (New) Woman

This essay is about how Irene Adler’s character in Arthur Conan Doyle’s “A Scandal In Bohemia” defies the Victorian gender ideology and reinforces the New Woman concept. 

Les masculinitats des de la perspectiva de gènere

En aquest treball es parlarà sobre la importància d’incloure les masculinitats en l’anàlisi i la perspectiva de gènere, ja que el gènere també interpela als homes. Per tal d’abordar el tema es descriurà de quina manera es construeix la imatge social de l’home i es definirà la masculinitat des de diferents punts de vista. Es farà èmfasi en com s’inclouen els homes en la perspectiva de gènere i la necessitat de fer-ho. 

Entenent el gènere com a eina transversal

Els dualismes conformen una part molt important del discurs de la cultura occidental. Enfrontar oposats com jo/altres, blanc/negre, bo/dolent, home/dona o natura/cultura forma part de la lògica de la dominació sobre les dones, la natura, els treballadors i els animals (Haraday, 2016:100) perpetrada pels poders i representada per la economia neoliberal i els discursos d’exclusió i marginalització de la població tan humana com no humana (Braidotti, 2018:15).