dijous, 16 d’abril del 2009

Pensaments II




Les llàgrimes m'aneguen els ulls, les sento calentes sobre les galtes.
En la meva ment hi ha un mur, però els meu cos paga pels meus errors.
Errors que em pesen, em debiliten i se'm mengen.

El dolor no em fa més forta, la tristesa no m'ajuda a avançar.
La por ho és tot. Tant irracional, sempre deixant-me endur per ella.
Ella que, com una altra part de mi, m'enganya, em manipula i juga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada