En aquest treball parlarem dels factors més influents en la creació de l’anomenada modernitat, concretament en el paper de les ciutats. Posteriorment, els relacionarem amb les expansions ultramarines de la Península Ibèrica, analitzant com el feudalisme va influir en aquestes.
Considerem el pas entre l’època medieval i la moderna com a un procés complex que s’esdevingué entre el s. XV i el s. XVII i tingué a la ciutat com a protagonista. El nou concepte de ciutat està definit per diferents factors: econòmics, socials, polítics i culturals. Gràcies a la superació entre els anys 1450 i 1550 de la Gran Crisi Baix medieval, on la fam, les guerres i les malalties assolaren gran part del continent europeu, s’aconseguí reactivar la producció agrària, s’inicià la recuperació demogràfica i augmentaren les núpcies. Els avenços tècnics en agricultura, que propiciaren un augment de la producció i per tant, disposar d’excedents, feren augmentar la riquesa dels senyors laics i eclesiàstics, que eren els propietaris de les terres. L’augment del flux migratori de les zones rurals, protagonitzat per una banda pels camperols, que es convertiren en artesans o treballadors domèstics. I per l’altre, pels senyors feudals que havien vist minvades les seves rendes durant la crisi i començaven a establir-se a la ciutat, deixant enrere l’antiga vida als castells. Així doncs, hi hagué un augment de la població a les ciutats; tot i que la majoria continuava fent vida a la ruralia. Aquest augment provocà una major demanda de productes generats al camp, convertint-se aquest en el hinterland de la ciutat. La centralització del comerç i de l’exportació, amb l’assentament de la nova burgesia i del poder polític a la urbs, fou un fet clau pel desenvolupament posterior.
Els diversos gremis existents des d’abans del s. XII, controlaven i reglaven el treball especialitzat i la indústria urbana, monopolitzant-ne la producció. A principis del s. XV i com a alternativa a la rigidesa dels gremis, s’iniciaren el processos de protoindustiralització (com a complement de l’economia rural). Augmentà de manera considerable la producció de manufactures de més baixa qualitat i en disminuí el preu. Els mercaders al seu torn, augmentaren la seva activitat, sobretot en els emplaçaments portuaris, degut al nou mercat exterior i a les exportacions. Aquest fet, feu augmentar el control de les administracions de les ciutats sobre els impostos, la circulació i la distribució dels béns de consum. En aquest moment és on trobem l’incipient naixement del capitalisme, que anava paulatinament substituint el feudalisme, degut a la revolució del consum. Propiciat per l’economia monetària, la societat de mercat i el mercantilisme, convertint les ciutats en centres financers.
La burgesia, formada per les famílies que aconseguiren fer fortuna amb els seus negocis i significaven l’oligarquia de les ciutats, van erigir-se com a una part important de la riquesa i del poder, convertint-se en els nous amos de la renda rural. Heretaren drets senyorials sobre les terres i ajudaren a perpetuar aquest règim abusant de la massa social camperola. Es continuà l’anterior pacte entre la burgesia i els nobles. I les corts, com a principal institució del poder polític, esdevingueren sedentàries allotjant-se a les ciutats.
La nova civilitat es basava en el nou concepte de l’home i de la cultura apareguda en els cercles burgesos, on es renova l’interès per les lletres, les arts i les ciències, i es formen les bases de l’Humanisme. L’individu i les seves necessitats, com per exemple la intimitat, van ser un focus important per la nova filosofia que s’ensenyava a acadèmies i en cercles cortesans.
L’expansió ultramarina de la Península Ibèrica esdevinguda a les darreries del s. XV i en el s. XVI, tingué diferents causes interrelacionades entre elles, religioses, místiques i econòmiques. Per una banda, tenien la necessitat de combatre l’infidel i d’alliberar als pobles cristians que es trobaven a les llunyanies, tenint en compte que els àrabs eren els intermediaris del comerç amb Àsia i el nord d’Àfrica. Per l’altra, hi hagué una creixent demanda de productes importats, degut a l’augment de la població. I finalment, la necessitat d’aconseguir or, per poder fer front als pagaments d’aquests béns.
Els imperis Espanyol i Portuguès foren pioners en embarcar-se cap a l’oceà atlàntic, tot i que les seves colonitzacions foren diferents. Els portuguesos a través de les feitorias instal·lades en territori africà, desviaven una part de les mercaderies, però sense exercir control sobre la producció. També es dedicaren a l’esclavisme, convertint-se en els majors proveïdors d’esclaus. En canvi, els espanyols arribaren al continent americà on van conquerir per la força els territoris. Posteriorment es repartien les terres, donaven l’encomienda als indis i fundaven les ciutats. Així doncs, l’economia colonial es basava en el treball forçat i en l’exportació en massa d’or i plata a la metròpoli. A diferència dels espanyols i portuguesos els veïns asiàtics recolliren tributs de les terres que annexionaven, ja que el seu sistema polític, exceptuat el Japó, no estava basat en el feudalisme.
Els conqueridors eren homes amb afany d’obtenir riqueses i posició, seguiren els ideals de la cavalleria, usant el model feudal traslladant-lo a la conquesta americana. Aquest model s’emmarca en la trifuncionalitat indoeuropea, pensament característic de l’època: on uns orant (oren), els altres pugnant (combaten), i finalment hi ha aquells que laborant (treballen), base del feudalisme. Tot i que aquest, mica en mica, anava desapareixent de les ciutats a mesura que aquestes anaven transformant-se deixant la medievalitat enrere.
Bibliografia:
- Cuadrada, C. (2005). “Les migracions: suggeriments d'anàlisi”. Acta historica et archaeologica mediaevalia (núm. 26, pàg. 1165-1172). http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/195418/262041
- Duby, G. (1983). Los tres órdenes o lo imaginario del feudalismo. Barcelona: Argot.
- Duby, G. (1995). Atlas histórico mundial. Madrid: Debate.
- Fargas, M.A. (2014). Els fonaments de l’edat moderna: el desvetllament del món urbà. FUOC.
- Kinder, H.; Hilgemann W.; Hergt, M. (2007). Atlas Histórico Mundial: De los orígenes a nuestros días. Madrid: Akal.
- Sala, N.; Torres, X. (2014). L’expansió europea i altres expansions imperials. FUOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada