Els canvis a l’Europa dels segles XVI i XVII, el manteniment de l’status quo

Els canvis produïts després de la gran crisi medieval ens portaren a un nou tipus d’economia on el treball s’especialitzà i es dividí. Els canvis socials i polítics juntament amb la Reforma, la Contrareforma i les guerres de les religions van començar a forjar els estats com ara els coneixem.

La superació de la crisi baix medieval tingué uns efectes clau en el desenvolupament de l’Europa dels s. XVI i XVII, en aquest moment s’inicià el procés de divisió del treball internacional. 

D’una banda, a l’Europa mediterrània, a causa de l’augment de població i la carestia subsegüent, hi hagué una gran necessitat d’aconseguir cereal. La principal font de blat fou els països Bàltics ja que tenia un cost inferior a la resta. A més a més, hi hagué un procés de desindustrialització a causa de l’èxit de la indústria manufacturera estrangera, la inflexibilitat dels gremis locals, la casi nul•la implantació de la manufactura a la ruralia a causa de l’estructura agrària, la pressió fiscal i als avenços tècnics en altres zones de l’Europa. Això portà a una terciarització de les ciutats mediterrànies, a una aristocratització, i a l’enriquiment de la burgesia mercantil gràcies al retorn a les rendes de la terra en detriment de la població.

Per altra banda, la creixent demanda de blat de l’Europa Oriental portà a la “refeudalització” o “segona servitud”, que es donà de manera desigual en el temps i afectà a Prússia, Lituània, Hongria, Bohèmia, Moldàvia i Rússia entre d’altres. La mà d’obra era nombrosa i barata podent fer front a l’elevada demanda de l’Europa Occidental. Tot i que el producte del treball era destinat a l’exportació, els mercaders autòctons no realitzaren les transaccions comercials, i el comerç continuà en mans d’holandesos, alemanys i anglesos.  

Per finalitzar el mapa de les tres Europes ens trobem amb la zona atlàntica, on Anglaterra i Holanda van aconseguir no solament ser autosuficients sinó convertir-se en exportadores gràcies a les condicions ecològiques, les geopolítiques autòctones, i en l’estructura agrària que va permetre moure la producció manufacturera a la ruralia.

En aquesta conjuntura i efervescència l’any 1517 Martí Luter (Eisleben 1483-1546) realitzà la Reforma, en la que pregonava una renovatio de la religió fruit de la insatisfacció amb el papat, ja que segons ell era degenerat. L’anomenà Devotio moderna i es basava en diferents preceptes: Sacerdoci universal i negació de l’autoritat papal; autoresponsabilitat moral de l’individu i negació del lliure albir, una Sola fide (només la fe pot portar a la salvació); la Bíblia com a única font d’autoritat doctrinal. De les idees de Luter nasqué el Protestantisme, que s’escindí en diferents branques com el Calvinisme a Suïssa i l’Anglicisme a Anglaterra. La Reforma tingué un paper molt important ja que la religió no era només una qüestió de fe sinó una qüestió d’estat. Diferents països com Anglaterra, Escòcia, Països escandinaus, Alemanya, Suïssa, Països Baixos i França es convertiren. La Reforma fou un moviment que convingué a molts prínceps i mandataris que veien com el seu poder (que havien aconseguit a través del feudalisme) anava minvant i centralitzant-se un altre cop en l’emperador i la Santa Seu. En molts indrets es van secularitzar els béns de l’església, amb tots els guanys que comportà (l’Església era el major terratinent del continent). Però les reivindicacions Luteranes no només arribaren als rics, també els camperols veieren en la Reforma una oportunitat per reclamar més drets, ja que d’ençà de la crisi baix medieval les taxes augmentaven i disminuïen les prestacions. Un dels exemples més rellevants el tenim en la guerra dels camperols alemanys iniciada a Waldshut entre els anys 1523-25, on emparant-se en el llenguatge religiós feren reclamacions materials antifeudals i antifiscals. En paraules de Werner Rösener (1993: 116) “La propaganda reformadora semblava correspondre a moltes de les exigències de llibertat i autonomia camperoles, que havien produïts una sèrie d’aixecaments. [...] un front comú dels camperols davant dels esforços dels prínceps territorials per produir un grup homogeni de súbdits, davant la limitació de l’autonomia camperols i els drets cooperatius [...]”  . Tanmateix, la revolució dels camperols fou ràpidament apaivagada i el mateix Luter la condemnà. 

A Itàlia i a Espanya s’inicia la Reforma Catòlica a partir del Concili de Trento (1545-1563), on s’aplicaren una sèrie de mesures de caràcter dogmàtic i disciplinari per mantenir la unitat de la fe i la disciplina eclesiàstica. Els canvis esdevinguts portaren a les guerres de la religió per tot el continent europeu, de les quals una de les més importants fou la Guerra dels 30 anys (1618-1648), que es convertí en la lluita per l’hegemonia europea. 

Malgrat les diferències, els canvis religiosos tingueren aspectes comuns. La cultura popular fou sistemàticament relegada a un segon terme i reprimida. Es prohibí qualsevol tipus de celebració popular (considerades paganes), les cançons i composicions literàries  (recordem que ens trobem en una cultura oral), i s’inicià la caça de bruixes, duta a terme la Santa Inquisició. Aquest fet no era res més que una altra manera de control social sobre els camperols degut a les revoltes anteriors.

Com hem pogut veure al llarg del treball, tots els canvis esdevinguts anaven destinats a perpetuar l’status quo. Els tres ordres es mantenien, la religió es va ratificar en primer terme, emparada pels estats i mandataris en segon terme i a sota el poble que continuà essent oprimit.

Bibliografia:

• Kinder, H.; Hilgemann W.; Hergt, M. (2007). Atlas Histórico Mundial: De los orígenes a nuestros días. Madrid: Akal.
• Torres, X. (2014). El feudalisme europeu després de la crisi medieval. FUOC.
• Puigvert, J.M; Torres, X. (2014). Renaixement i Reforma. FUOC.