 |
| Klein's quartic curve |
Greg Egan és un dels meus autors de ciència ficció favorits. Nascut al 1961, és matemàtic i viu a Perth, Austràlia.
És un dels autors que més a revolucionat la sci-fi dels últims anys, per la seva particular i alhora encertada (penso jo) visió de l'home, una visió no estàtica i que engloba tant els aspectes físico-químics del cervell per construir la consciència i la manera de ser nosaltres mateixos, com aspectes socioculturals i d'altres aspectes relacionats amb forces externes.
Es dedica a escriure ciència ficció dura, que és una "branca" de la sci-fi on es dóna molt d'ènfasi a la part més científica o tècnica de la història. Per tant no és estrany que en els seus llibres trobem molta física quàntica, matemàtiques, informàtica, biologia...
Encara que l'ús que fa dels termes i de la explicacions científiques no fan que la història sigui menys interessant ni menys humana (tot i que a mi les explicacions tècniques ja m'agraden), ja que tracta dels temes universals i de les pors i la nostra idiosincràcia, pobres éssers humans. Aquest potser és el fet que m'omple més de la seva producció literària, que aconsegueixi aprofundir tant en l'existència i la condició humana, sempre passant per la física fins a arribar a la metafísica tractant temes ben diversos, com la religió, la sexualitat, la mort,... .
Quan hagi rellegit els llibres ja us en donaré una opinió. Un dels meus defectes, m'oblido molt ràpid de les coses. Però potser és una virtut, rellegir un llibre sempre és un plaer nou! ;P
Escriptor bàsicament de relats curts (el meu gènere preferit per excel·lència) on trobem:
- Axiomatic (1995) recull de contes.
- Oceanic (1998) guanyador del premi Hugo i Locus.
També tè noveles molt interessants i m'agradaria destacar:
- Quarantine (1992) Física quàntica pura i dura.
- Permutation City (1994) Què gran!! La creació d'un món a dins del nostre propi món i les seves consequències, demostrant que NO som déus. Guanyadora del premi John W. Campbell Memorial Award.
- Distress (1995) Traduïda en castellà com "El instante Aleph" no acabo ben bé d'entendre perquè, estratègies comercials suposo.
- Teranesia (1999)
M'he de llegir alguna cosa més per poder opinar però la veritat que la idea d'Oceanic està molt bé. Això sí, la narració una mica lenta al ser tan densa en dades científiques.
ResponElimina