Being human

http://psion005.deviantart.com/art/Positronic-Brain-24716445

Un dels grans temes de la filosofia que m'apassiona és la confrontació entre la màquina i l'home. 

Dic filosofia, però podria parlar de ciència ficció, ja que en la nostra època encara no s'ha donat cap cas en el que s'hagi de justificar si una màquina és humana o és persona o no ho és.

Evidentment les meves opinions al respecte són força senzilles, hi ha molts autors que han tractat el tema molt millor del que jo ho faré ara. Però la satisfacció personal que em proporciona aquest tema és tan gran que bé, havia de parlar-ne :)

Segons els diccionaris una persona és aquella entitat racional conscient d'ella mateixa i que té una identitat pròpia i única. Bé doncs en aquesta definició no posa que les persones hagin de ser de carn i ossos, no? Al que em refereixo és a la dificultat quepodrien tenir formes de vida no orgàniques i fins i tot no humanoides en ser considerades persones, com em pogut llegir i veure en infinitats de llibres i pel·licules.

Al cap i a la fi tot el que ens fa ser nosaltres mateixos són un seguit de reaccions químiques que es donen al nostre cervell i es reparteixen pel nostre torrent sanguini, fent-nos sentir d'una manera o d'una altra. Quina diferència hi ha entre les reaccions químiques i els càlculs que fa un cervell positrònic o un cúmul d'electrons, cap.

Hi ha persones, que pensen que allò que ens fa humans no es pot simplificar tant, com si la química o les matemàtiques fossin simples. Que només es troba exclusivament en allò que anomenen ànima. Encara que potser si que existeix un toc humà, alguna cosa més etèrea potser. Compte, no voldria dir que els misteris de la vida siguin insondables, ni voldria pecar de massa científica. M'agradria definir l'essència de la vida com al cúmul d'experiències que vivim que ens ensenyen cada dia qui som i ens fan crèixer i aprendre. Com podeu veure és compatible amb qualsevol intel·ligència artificial o natural.

El que ens fa persones no és del què estem fets, sino la manera com ens comportem, sentim o creiem sentir, el fet de reconeixer-nos a nosaltres mateixos o com interactuem amb el nostre entorn. En resum, amb la ment oberta hi ha cabuda per tot tipus d'éssers, aquells que espero que algun dia arribin.