La tumba de las luciérnagas

 

 
L'altre dia vaig veure "La tumba de las luciérnagas" (Hotaru no Haka, 火垂るの墓), una pel·lícula preciosista i antibel·licista magistralment realitzada el 1988 per Isao Takahata de l'Estudi Ghibli. El guió està basat en un llibre de Akiyuki Nosaka, que és semi biogràfic. A més a més la banda sonora original de Michio Maniya és esplèndida i altament evocadora. Tots aquest elements conformen un film realment bell i emocionant.

Després de veure "Arrietty" la última fàbula de la factoria de Hayao Miyazaki, basada en la novela "The borrowers" de Mary Norton, es troba a faltar un retorn als temes més adults que han marcat sempre les seves produccions.



Hotaru no haka ens explica la tràgica història de dos germans orfes durant els bombardejos americans de 1945 al Japó, cap al final de la Segona Guerra Mundial. Seita el germà gran s'ocupa de la petita Setsuko, una nena càndida i esplèndida que ens arrenca un somriure en tot el que fa. Els dos sols Intenten sobreviure en una ciutat Kobe, assolada per les bombes i la gana.  

No voldria fer un análisi del film, sinò explicar el que he "sentit" al veure'l. M'ha fet reflexionar sobre la futiliat de les guerres, que només interessen a pocs i afecten a molts, sobretot als nens que de vegades són víctimes i de vegades botxins dels conflictes armats. Com es pot permetre que les criatures perdin la inocència d'aquesta manera, per pura avarícia. 
També es tracta el tema de l'egoïsme i del desinterès de la societat davant d'aquestes mateixes criatures que viuen la guerra. Als protagonistes ningú els dóna menjar i fins i tot la seva tieta els repudia, estan completament desemparats, no poden ni satisfer les seves necessitas bàsiques i veuen la seva infància més que trencada degut a la indiferència dels altres. Qui paga per tots el infants morts? Ningú guanya mai una guerra.

La emotivitat del film és molt contiguda, en cap moment es mostra sensiblona ans al contrari és tan directa i real que et destrossa. Tot i que la recomano, trigaré a revisionar-la, si és que ho faig algun cop.