Sitges 2011

Ja he tornat a la normalitat! S'han acabat les vacances i toca reflexionar sobre les pel·lícules vistes a Sitges. La veritat és que aquest any han estat força bé, sembla que la crisi mundial ha inspirat bastant als directors. He vist majoritàriament pel·licules de gènere no fantàstic i m'he decantat per les produccions orientals, com faig desde fa uns quants anys. També he de dir que no he vist cap film que s'estrenés a les nostres sales (ja se sap la crisi, al cine costen més barates).

Perquè l'article no fos tan llarg i ferragós he decidit que faré blocs organitzats pels dies de les sessions.

4:44 THE LAST DAY ON EARTH

No sé què pensar d'aquest film d'Abel Ferrara que ens ha donat joies com Bad Lieutenant, The Addiction (una de les meves pelis preferides) o El funeral. La premisa és bona, la humanitat s'estinguirà a les 4:44h. de la tarda per culpa d'un núvol tòxic que assolarà la terra i la població viu com pot les últimes hores. L'acció se centra en una parella, Willem Dafoe que és actor i Shanyn Leigh que és pintora i les seves reaccions davant la inmiment desaparició.

Fins a aquí tot correcte, tenen converses amb la família i amics, sexe, ella va pintant, en resum assistim a la seva vida quotidiana donat-nos una imatge molt intimista de la fi del món.

Però mentrestant Ferrara ens bombardeja amb imatges tipus documental de catàstrofes naturals, guerres, líders religiosos, polítics i gent del món fent una clara al·legoria als motius pels quals es provoca el desastre, però sense massa sentit, em dóna la sensació que vol abarcar molts temes i molt diversos.

La religió, la espiritualitat, l'amistat, l'amor, la realització personal, les relacions familiars, la por, la pena,... tot això en 85 minuts de metratge, on toca tots els temes fugaçment, sense fer-ne un anàlisi profund, això és potser el que menys m'ha agradat, que al intentar tocar tantes tecles costa que la pel·lícula ens emocioni, no arribem a cap conclusió i és difícil fer nostre cap de les situacions, amb una excepció: l'acomiadament de la seva família via Skype que fa el noi del restaurant vietnamita que porta l'últim sopar als protagonistes, preciós.

Tot i així tampoc puc dir que no m'hagi agradat, l'ambient està ben creat i la idea de que el món s'ha acabat i punt i que tothom morirà està ben portada però les crisis espirituals estan bastant lluny de mi. M'ha agradat sobretot la utilització de la pintura que durant tot el film fa la protagonista com a fil conductor dels aconteixements, fent servir diferents colors i formes que ens donen a conèixer l'estat d'ànim d'ella. La última imatge és d'un ouroboros, la serp que es mossega la cua, res té principi ni final, justament com aquesta pel·lícula.

HAUNTERS

 

Suposo que ja sabreu tots que el cinema coreà és molt interessant, aquesta cinta farà contents tant als frikis com al públic en general, ja que és força rodona.

Estem davant d'una pel·licula d'enfrontaments de dos superherois clàssica, l'antagonista (Gang Dong-Won) té el poder de controlar les persones amb la ment i ha tingut una infància marcada pel maltracte i la por dels seus pares. Mentre que l'heroi (Ko Soo), que té la capacitat de no sotmetre's a la dominació, és un pobre desgraciat simpàtic. I aqui tenim tots els ingredients per fer un psicothriller trepidant amb un punt dramàtic i també simpàtic.

Impecablement rodada per Kim Min-suk, amb una bona utilització del color i la fotografia, sempre usant colors freds, i sense un abús dels efectes especials que se supleixen amb una bona actuació a més a més de la bona coreografia de grup (les persones que són controlades) fan que la part tècnica sigui remarcable. Encara que em deixa una mica freda a la hora de solucionar el conflicte entre els dos personatges, on crec que es perd una mica el nord, ja que no arriba enlloc.

Tot i així assistim a tot un seguit de proeses, persecucions de cotxes i renaixements de les cendres que res han d'envejar al cinema d'acció més punter sense perdre el toc oriental amb una vessant còmica molt "resultona". Film d'entreteniment pur que us recomano veure,  jo m'ho vaig passar pipa.