dimarts, 17 de març del 2015

El Gòtic a Catalunya


L’art gòtic es desenvolupa entre els segles XII i XIV. S’inicià a l’Europa del nord, Normandia i Anglaterra al segle XII, arribà a la central implantant-se a França i a la part occidental. Així doncs, l’inici del període Gòtic se situa a França amb la reconstrucció de l’abadia de Saint-Denis, panteó reial, portada a terme pel seu abat Suger (1122-1151). Tot i que caldrà tenir en compte les aportacions de l’ordre del Cister, en el que anomenen protogòtic, en la seva nova concepció d’una arquitectura funcional, amb la racionalització de l’ús dels elements, que féu possible l’aparició de l’arc ogival. A Catalunya fou un moviment amb nom propi, ja que les seves característiques, que explicarem més endavant, són definitòries d’un estil peculiar que s’anà estenent i que anomenem gòtic meridional.


El nou concepte de ciutat sorgit de l’època, el ressorgiment urbà, fou degut a diferents factors com la migració de les zones rurals a zones més poblades, l’excedent agrícola que augmentà el comerç, així com el creixement del treball especialitzat i dels artesans, juntament amb els avenços tecnològics, sobretot la volta en creueria en arquitectura. Tots aquests fets feren que la vida urbana formada pels gremis, per les universitats, les ordres religioses i la nova burgesia augmentés. Però d’altres factors van influir en les creacions artístiques de l’època, l’hegemonia del pensament escolàstic, les noves interpretacions de la filosofia clàssica realitzades per Sant Tomàs d’Aquino (1225-1274), així com d’altres il·lustrats com Dante Alighieri (1265-1321) o Ramon Llull (1232-1314) i la seva visió racional, laica i humanista del món. La visió ontològica es desplaça, passant de la por a un final escatològic a la importància d’allò racional i empíric, viu i sensible, canviant la visió degut a la nova concepció de que Déu està en totes les coses, per tant, la natura també expressa allò que és diví. Així doncs, es passà d’un concepte de bellesa espiritual a un concepte de bellesa psicofísic, practicant els dos vessants, d’una banda l’espiritual i de l’altra el naturalista. “En tot l’art de la Baixa edat mitjana és possible advertir [...] elements reals i ideals, sensibles i intel·lectuals, ideològics i estètics.” (Tatarkiewicz, 1989:152)
La capitalitat de Barcelona i l’expansió de Catalunya entre els segles XII i XV, els segles del gòtic, a partir de les conquestes de Mallorca, València, Sicília, l’expansió dels mercaders i de la burgesia catalana, i la importància política de la corona catalano-aragonesa, fomentà que les ciutats catalanes i per tant l’arquitectura gòtica catalana, desenvolupés un llenguatge propi i original. Els avanços tècnics i conceptuals i la febre constructiva, propiciaren també aquests canvis.

La influència d’alguns sectors eclesiàstics en les construccions ens han deixat un dels edificis més emblemàtics de l’època, les catedrals. A Barcelona en podem destacar, la Catedral de la  Sant Creu i Santa Eulàlia de Barcelona –la seva construcció s’inicià l’any 1298-, la Catedral de Santa Maria del Mar també a Barcelona –construïda entre 1329 i 1383- o la Catedral de Girona, de diversos estils. 

Tot i així, el corrent gòtic no només ha donat catedrals, sinó que també es construïren monestirs, donats que les ordres monàstiques i mendicants tingueren una gran rellevància en la època. La majoria d’esglésies dels mendicants es van cobrir inicialment amb sostres de fusta suportats per arcs diafragma,  substituïts posteriorment per voltes de pedra. Les esglésies dels convents es caracteritzaven per l’amplitud de les naus, aptes per a la predicació i per acollir multituds, i per la presència de nombroses capelles laterals, patrocinades per particulars, famílies, gremis o corporacions. Els principals testimonis d’aquesta arquitectura a Catalunya són els convents de Sant Domènec de Girona, Sant Domènec de Balaguer i Sant Francesc de Montblanc. Així com el monestir de Santa Maria de Pedralbes, de monges clarisses. És un edifici de fundació reial i constitueix un preciós conjunt monàstic que ha preservat a través dels temps, fins a l’actualitat, la integritat original.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada