Visions de l'infern

En el present treball s’analitzarà el concepte d’infern i la seva representació gràfica en forma d’imatge. Per tal de portar-lo a terme s’ha fet una cerca a Internet, amb el cercador Google, en diferents idiomes: Català, Castellà, Anglès, Àrab i Japonès. En ocasions s’ha hagut d’usar sinònims del terme infern, ja que no existeix un mateix terme per designar-lo en diferents llengües.

Segons Alfred L. Kroeber i Clide Kluckhohn els símbols, entesos com “allò verbal o no verbal que representa alguna cosa més” (Llobera, 2015: 21), són un dels elements que caracteritzen la cultura. Els símbols, per tant, són qualsevol cosa a la que un grup de persones assigna un significat arbitrari (Bohannan,1996:193); aquest aspecte està lligat a la definició de concepte, que equival a idea general o abstracta i es distingeix d’una imatge perquè aquesta posseeix característiques concretes d’allò representat. Per tant, quan veiem una imatge representada no només estem veient el concepte (idea mental) que expressa, sinó que aquesta ja ha passat pel sedàs de la cultura a l’ésser representada.

Hortus Deliciarum

L’infern és una concepció pluricultural de caràcter abstracte, existent des dels principis de la humanitat i relacionada amb la religió i sobretot amb el mite (Flores, 2003:130-131). Les diferents cultures tenen la seva pròpia visió de l’infern, ja que tan es pot tractar del lloc on van els morts o del lloc on es castiga als infidels, per exemple. Es pot destacar un aspecte important del mite que ajuda a comprendre la seva rellevància, en concret la funció de proporcionar una explicació sobre la relació de la humanitat amb la resta de la natura. El mite ens serveix també, per explicar-mitjançant relats, icones, danses- el destí dels morts. 

La primera imatge prové de l’enciclopèdia il·luminada Hortus Deliciarum compilada per Herrada Von Landsberg entre els anys 1167 i el 1185. Ens trobem amb una visió judeocristiana de l’infern, on hi predominen el color vermell i les flames, el que la tradició cristiana considera l’infern de foc. Podem apreciar a Llucifer a la part més baixa del dibuix, a més a més de multitud de dimonis torturant de diverses maneres a les ànimes humanes.

Zaqqum

En la segona imatge hi trobem representat l’arbre Zaqqum (زقوم) que es troba al Yahannam (جهنم), l’infern islàmic. Els seus fruits són amargs i espinosos, i tenen forma de caps de dimoni, segons els descriu l’Alcorà. Després d’ingerir l’aliment infernal, la gola i el ventre de les ànimes crema, intensificant així el turment (Huerta, 2006:89) 

Les altres imatges que s’han trobat del Yahannam són semblants a les de l’infern cristià. L’Alcorà ens parla d’un indret dividit en set parts on l’element predominant és el foc. Aquest fet demostra les similituds entre les simbologies de les religions monoteistes o religions del Llibre.

Yomotsu Hirasaka

Per acabar la imatge escollida mostra les portes de l’infern japonès el Yomi-no-kuni (黄泉の国). Segons la tradició sintoista el nostre món està connectat amb l’inframón i és en aquest emplaçament geogràfic, a la localitat de Higashiizumo al Japó, on trobem la Yomotsu Hirasaka, la frontera entre els dos mons. Cal destacar que el Yomi-no-kuni no és lloc de càstig o tortura, ni es realitza cap judici de les ànimes, és un espai que està associat a la descomposició i putrefacció relacionada amb la impuresa dels cadàvers, un indret corromput.

Com s'ha dit anteriorment el concepte infern està lligat a la mitologia i per tant a la religió. La religió ha permès als homes i les dones dotar d’un significat a la seva existència, la seva vida, la seva mortalitat i la seva relació amb el món; ha configurat la Weltanschauung o visió del món de cada cultura. El concepte ens dóna respostes a una de les preguntes existencials de la humanitat sobre la mortalitat i al lloc on van els morts. L’infern és doncs “una figura metafísica en l’existència de la preocupació del final [...] de la persona sota l’esquema de les penombres que la mort ens anuncia.” (Flores, 2003:151). 

En les dues primeres imatges es té la percepció d’un lloc inhòspit i malvat, un espai pel patiment on les ànimes dels pecadors són sotmeses a tortures eternes, com s’ha comentat, les dues religions tenen molts punts en comú en el seu imaginari.

En la tradició cristiana existeixen dues tendències que ens acosten al concepte d’infern. Per una banda, les descripcions vagues de l’infern a la Bíblia -un lloc de tenebra, silenci, pols, foc i verms (Gómez, 2005: 23). I per l’altra, les imatges infernals sorgides de la visió escatològica de la cultura popular i afavorides per l’església. Es pot parlar doncs, que la visió simbòlica de l’infern de la primera –i la de la cultura occidental per extensió- està relacionada amb la instrumentalització d’aquest que durant segles ha fet l’església -sobretot la catòlica- per induir al poble a la penitència (Flores, 2003: 136), exercint d’aquesta manera un fort control social.

L’Alcorà -a diferència de la Bíblia- ens descriu detalladament les característiques de l’infern i els turments que s’hi poden patir. D’aquesta manera els fidels poden practicar en vida els valors de la humilitat i la pietat per por d’anar-hi al morir. La tradició islàmica ens explica també que tan sols Al·là sap que anirà al Yahannan, però els musulmans creuen que l’infern és el lloc on seran castigats els descreguts i els infidels. 

En la tercera imatge hi ha algunes diferències respecte a les anteriors. En primer terme ens trobem davant d’un emplaçament geogràfic real enmig de la natura, un indret a mig camí entre els morts i els vius i que tothom pot visitar. Un lloc pur abans d’entrar a la corrupció i putrefacció que és l’infern. Aquest fet reflexa el valor quasi sacre que dóna la cultura nipona a la naturalesa, com un espai de purificació. En segon lloc el terme porta o frontera cap a l’inframón ens remet a la idea de desplaçament, de trasllat. Les ànimes realitzen un ritus de passatge, seguint l’esquema descrit per A.Van Gennep, cap a l’altre món; quan una persona mor ha de ser separada d’aquest món i incorporada a l’altre (Bohannan, 1996:230). Es pot relacionar aquesta transició- més marcada que en les altres cultures que s’han treballat- amb la tradició sintoista i budista japonesa, on existeix la reencarnació i l’infern és pròpiament un lloc de pas. 

Com s’ha anat desgranant durant el treball les imatges obtingudes en la recerca per Internet estan íntimament relacionades amb les creences religioses i els mites de les cultures que representen. La visió del món de cada individu, articulada a partir de la cultura, ens permet interpretar el signes i les imatges assignant-los un concepte. Els símbols són, per tant, una expressió íntimament vinculada amb la cultura pròpia, ja que aquesta els dota de significat.

Després d’aquesta petita investigació hom es pregunta que en sorgirà de la confrontació de la cultura occidental i de la seva religió, amb les cultures amb una visió cíclica o estàtica del món com són les asiàtiques. Com afectaria un canvi de model ontològic en la simbologia pròpia de les diferents cultures? I en els conceptes? Sens dubte, preguntes de difícil resposta.

Bibliografia:

• Bohannan, Paul (1996). Para raros nosotros. Introducción a la Antropología cultural. Madrid: Akal.
• Col·laboradors de la Wikipedia (2014). Yahannan. [en línia]. Wikipedia. La enciclopedia libre. [Data de consulta: 19 de març de 2015]. http://es.wikipedia.org/wiki/Yahannam
• Duc, Lluís (2013). “Mal i Simbolisme”. Ars Brevis. [article en línia]. Universitat Ramon Llull. [Data de consulta: 11 de març de 2015]. http://www.raco.cat/index.php/ArsBrevis/article/viewFile/278115/365961
• Flores, Otilio (2003). “Algunas consideracions sobre el infierno”. Estudios políticos. Revista de ciencia politica. [Article en línia]. Universidad Nacional Autónoma de México. [Data de consulta: 11de març de 2015]. http://revistas.unam.mx/index.php/rep/article/view/37580
• Gómez, Francesc J. (2005). “De l’Inferno de Dante a l’infern teològic el framenor castelloní Joan Pasqual”. Mot So Razo. [article en línia]. Centre d'Estudis Trobadorescos i Institut de Llengua i Cultura Catalanes  de la Universitat de Girona. http://narpan.net/documents/gomezpasqual.pdf
• Llobera, Joan (2015). Antropologia social i cultural. Barcelona: FUOC.