Món clàssic: La formació de la polis i l’expansió colonial

L’època Fosca es situa entre el 1100 i el 750 aC. Es caracteritza per la seva pobresa material, els moviments migratoris i la pèrdua d’elements culturals com ara: el coneixement i ús de l’escriptura, de les arts figuratives, de l’arquitectura monumental i dels contactes comercials de llarga distància (Carruesco, 2016:27). Tot i així,  els canvis esdevinguts entre els anys 750-650 com per exemple: l’aparició del ferro, la pràctica de la cremació, la represa dels contactes amb altres pobles i l’aparició d’una nova classe aristocràtica dominant, van forjar la base de les estructures de la cultura grega. Aquests van cristal•litzar posteriorment en l’aparició de la polis, el comerç a llarga distància i la colonització d’altres territoris, la creació dels mites i la religió a través de la poesia èpica, l’ús d’un nou alfabet d’arrel fenícia, la construcció de nous i sumptuosos santuaris i temples, i l’explosió arquitectònica i de les arts figuratives (Carruesco, 2016:30).

La identitat panhel·lènica, tret important i cohesionador de la unitat cultural del poble grec, es va mantenir gràcies als santuaris panhel•lènics. Aquests van augmentar la seva popularitat entre els segles VII i VI aC. Gent d’arreu hi anava a consultar oracles, venerar els déus o contemplar actuacions musicals i atlètiques. Els certàmens religiosos fomentaven la idea de l’hel•lenisme, de la existència d’una llengua, religió, costums i valors comuns.

Les principals àrees d’expansió del món grec durant la primera colonització (770-675 aC), foren a Itàlia (els eubeus de Calcis i Eritrea) formant el primer assentament a Pitecusa (al golf de Nàpols) i al Mediterrani Occidental (Pomeroy, 2010:122). Fou més aviat una emigració, degut a la pressió demogràfica i a la tensió social a les poleis, que una colonització pròpiament dita. La fundació de les colònies seguia sempre el mateix procediment, l’oikostés (cap de l’expedició) anava a l’oracle de Delfos per conèixer la ubicació de l’assentament. Quan arribàvem al lloc designat, es realitzava una acte religiós per transferir la divinitat de la metròpoli al nou territori (Carreras, Torné, 2016: 14), posteriorment es repartien les terres de manera igualitària. Les relacions de la ciutat amb les colònies es basaven en els vincles econòmics -comerç de productes exòtics- i sovint es mantenien trets culturals comuns com  la legislació i la religió. D’altra banda, les apoikía (colònia en grec) eren poleis políticament independents.