El present treball té la finalitat de conèixer què són els jocs de rol (a partir d’ara JdR), quines són les seves característiques específiques i com es desenvolupa una partida. Així com descobrir qui són els jugadors i quines motivacions els porten al joc.
La recollida de dades es realitzà el dissabte 25 d’abril del 2015 a l’Aula de Cultura de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat, on el Club de Rol Necronomicon’s i la Societat Pathfinder de Barcelona organitzaven l’activitat “Vine a matar el drac amb els daus IV”, emmarcada en les celebracions de les Festes de Primavera d’aquesta ciutat. L’activitat lúdica es realitzà durant tot el dia i es feren un total de 14 partides durant la jornada.
Huizinga diu en el seu llibre Homo Ludens que el joc és més vell que la cultura. Que traspassa les dimensions biològiques, físiques i psicològiques per endinsar-se en un terreny més aviat espiritual. Té un propòsit concret vist des d’una perspectiva estètica, que és el plaer de gaudir del joc en sí. L’autor defineix les característiques dels jocs de la següent manera: “El joc en el seu aspecte formal, és una acció lliure [...] situada fora de la vida corrent, [...] que pot absorbir completament al jugador, sense que hi hagi cap interès material [...], que s’executa en un determinat temps i un determinat espai, que es desenvolupa en un ordre sotmès a regles i que dóna origen a associacions proclius a recórrer al misteri o a la disfressa per destacar-se del món habitual.” (Huizinga 2010: 27).
L’activitat d’enguany té com particularitat que només es juga a un únic joc de Rol, l’anomenat Pathfinder. Segons un dels organitzadors aquest JdR veu directament del clàssic Dungeons and Dragons de 1974, el primer joc de rol pròpiament dit (Hitchens i Drachen, 2008: 3). Però què són els jocs de rol? I més específicament, que són els jocs de rol de taula -o com els anglosaxons els anomenen, pen-and-paper role-playing games-, i com els diferenciem dels altres jocs on s’interpreten personatges o dels jocs d’ordinador i de consola? Segons Hitchens i Drachen, en el seu article a l’International Journal of Role-playing, els JdR tenen diverses característiques definitòries, que són: Món propi del joc, participants que controlen diferents personatges, personatges controlats pels jugadors (a partir d’ara PJ) amb habilitats, personalitat i característiques pròpies, màster o director de joc (a partir d’ara DJ), interacció entre el món i els PJs, i finalment un element narratiu important –ja que els JdR segueixen seqüències d’esdeveniments.
El leitmotiv de l’activitat observada era “Vine a matar el drac amb els daus”, en clara al·lusió a la llegenda de Sant Jordi, i a la celebració el 23 d’abril del dia del llibre i de la rosa a Catalunya. Els JdR es donen en altres mons, que poden ser inventats o reals. És per aquest fet que la fantasia, la literatura fantàstica i de ciència-ficció (Douse i McManus, 1993) tenen un paper destacat en aquest tipus d’oci i els seus jugadors en són aficionats (Brell, 2006: 105). La lectura és important pels jugadors de rol, ja que les normes i regles dels JdR es trobem compilades en extensos volums, els anomenats manuals de regles. També hi ha llibres específics de descripció dels mons on s’esdevé l’acció, compendis de màgia, manuals de les habilitats de cada tipus de personatge,.... Els participants de l’activitat portaven motxilles plenes de manuals i llibres, també ordinadors portàtils, tauletes i smartphones, que després van usar durant el transcurs de les partides. Com es va poder observar, en la taula dels obsequis pels sorteigs que es van dur a terme durant l’activitat, molts d’aquests manuals estaven escrits en anglès. Gran part de la bibliografia no està traduïda al castellà, i queda lluny l’època en que traduïen els manuals de rol al català (l’editorial Joc Internacional, pionera en la traducció i creació de JdR en català, va deixar d’existir l’any 1998). Sembla per tant, que els jugadors de JdR no tenen problemes per entendre aquest idioma o que si es vol jugar a rol s’ha de tenir un nivell elevat d’anglès. Es va poder constatar aquest fet durant l’estudi, ja molts dels DJ narraven la seva partida traduint-la directament de l’anglès. Per tant, jugar a rol té com a mínim dos elements positius pels seus jugadors, l’exercici de la lectura en el seu propi idioma i en d’altres (en aquest cas en anglès).
Pel que es va poder observar, la majoria de participants a l’activitat eren homes, hi havia 4 dones d’un total de 60 persones apuntades, d’entre 20 i 40 anys. Hi havia força heterogènia en la forma de vestir i en l’aspecte físic. Gent grassa, prima, cabells llargs i curts, persones vestides amb roba formal com camises i d’altres en xandall. Es pot destacar que la organització va repartir entre els DJs de l’activitat unes samarretes estampades especialment per la diada que lluïen un grup nombrós dels assistents, on hi apareixia un drac i un guerrer que hi lluita. Entre la vestimenta de la resta, tot i les diferències, es pot destacar les samarretes de grups de música heavy, de videojocs, de super-herois i d’altres motius de la cultura anomenada “friki”. Així doncs, es pot constatar que els JdR són majoritàriament terreny masculí, tot i que estudis recents han demostrat que s’està donant un canvi en les tendències , . Segons la bibliografia consultada, les seves característiques tendeixen a ser les següents: homes amb estudis superiors -sovint introvertits, tímids i intel·lectuals-, que comparteixen l’afició pels JdR i també pels videojocs (Douse i McManus, 1993). El fet de tenir un hobby comú, fora dels estàndards, els fa sentir-se d’una comunitat amb una forta cohesió. Aquest fet es pot constatar amb l’explicació dels organitzadors que destacaven que la finalitat de l’activitat era socialitzar amb altres persones que tenen el mateixos interessos, conèixer gent, intercanviar opinions i sobretot passar-s’ho bé.
Durant les partides de l’activitat els jugadors tenien sobre la taula diversos elements que són necessaris per tal de jugar a Pathfinder i a molts JdR en general. El DJ tenia un llibre de regles, el mòdul o partida escrita i els jugadors tenien cadascun d’ells una fitxa, daus i un llapis. Al centre de la taula hi havia una pissarra plàstica quadriculada i figuretes que representaven els PJs.
Per tal d’entendre quin és el funcionament dels JdR el concepte diegesi és molt útil (Hitchens i Drachen, 2008:9), ja que aquest es refereix a un món fictici en el que les situacions i esdeveniments narrats succeeixen i a més a més també significa el fet de rememorar; d’aquesta manera el narrador (el DJ) és qui explica la història que es desenvolupa en tres eixos: espai, temps i personatges. En els JdR hi ha un DJ que ens situa en el món del joc i ens explica la història –els JdR són bàsicament narratius, tot i que n’hi ha de diferents modalitats-, és la figura que fa d’àrbitre en les situacions que es van donant durant la sessió de joc, seguint les regles del manual –que majoritàriament són conegudes per tots els jugadors-. A més a més d’interpretar els personatges no jugadors (a partir d’ara PnJ) que apareguin dins de la partida.
Durant l’observació de la partida realitzada, el DJ demanava en moltes ocasions als PJ que tiressin els daus o quina era la seva habilitat en diverses disciplines per tal de realitzar diferents accions. Un exemple de funcionament del joc el tenim quan un dels Pj va preguntar en quin lloc es trobaven; el DJ li demanà que tirés per l’habilitat de geografia, després de treure un 25, el DJ va donar informació addicional a tot el grup. Les regles de Pathfinder funcionen d’aquesta manera doncs, el PJ té una sèrie d’habilitats, característiques, disciplines, poders màgics i no màgics en format numèric, que concreten la seva capacitat per tal de realitzar accions. A més a més s’hi afegeix un element d’atzar que és la tirada del dau, que sumada a la quantitat preexistent d’habilitat (o poder, o màgia...) i a les regles existents determinaran l’èxit de les accions dels PJs. Totes aquestes característiques es troben descrites al que s’anomena fitxa de personatge, que és un full de paper ple de números i lletres. La fitxa però és quelcom més, és l’alter ego dels jugadors. Mentre s’observava l’activitat un dels participants digué a un organitzador que no havia portat la seva fitxa i si podia usar un personatge pre-generat. Immediatament anà a una taula ubicada enmig del recinte i va triar d’entre 7 tipus de personatges diferents. Allà hi havia fulls amb personatges de diferents classes, per exemple: una clergue, un mag, un guerrer, una druida,... Cadascun amb diferents estadístiques i poders. Després de remirar, el jugador va agafar la fitxa de clergue, una dona de pell fosca i vestida amb robes àrabs i un turbant. Aquest fet no és l’habitual, ja que la majoria de jugadors portaven la seva pròpia fitxa -realitzada segons els estàndards descrits al manual de regles- i parlaven del seu personatge amb orgull i satisfacció. I és que la interpretació d’un personatge és un dels punts forts dels JdR -fet que dóna molta llibertat i creativitat a aquells que hi juguen- perquè permet establir una gran empatia amb el PJ, ja que és el jugador qui pren les decisions però basant-se en les raons dels seu PJ. (Brell, 2006:108).
Segons Hugues, els personatges com a símbol personal es divideixen en tres grups. En primer terme trobem els que anomena símbols cognitius, que són els que els jugadors usen per explorar un aspecte de la personalitat que ells mateixos no posseeixen, com a exercici d’empatia. Seguidament tenim els símbols exagerats, que són aquells PJ que amplifiquen les característiques que el jugador creu tenir, com una manera d’autoafirmar-se. I finalment els símbols de compensació, PJs creats per tal d’explorar una característica que el jugador creu no tenir, per tal de crear un equilibri entre el PJ i ells mateixos. Segons Osborne, els jugadors de rol tenen una major tendència a la empatia i a l’acceptació d’identitats alternatives, el que inclou també la interpretació de PJ de diferent gènere. Tot i que l’observació ha fet palès el sexisme en els JdR, que és un reflex del sexisme en la societat mateixa, tot i que no té perquè ser un fet majoritari. Durant el desenvolupament de la partida un dels jugadors, que interpretava una clergue, va fer diversos comentaris sobre el seu gènere com a dona. Per exemple, en un moment del joc en que comptaven les pertinences dels Pjs, el jugador digué: “A veure que porta aquesta puta”. El jugador realitzà el comentari sense voluntat que fos pejoratiu, sinó que es referia a ella mateixa, fet que dóna una idea de com de normalitzats o naturalitzats estan aquests tipus de comentaris socialment –ja que els altres jugadors no van semblar adonar-se. Donat que el gènere –paper que s’assigna a un sexe o a l’altre- és un concepte cultural (Bohannan, 2010: 56), la interpretació en els JdR d’un PJ de diferent gènere està basat en els estereotips, que freqüentment són erronis i sovint dóna lloc a un hipersexualització del PJ (Osborne 2012: 5). Un exemple d’aquest fet són les representacions gràfiques de les dones en els mons de fantasia, on trobem guerreres o magues mig nues amb grans espases enfrontant-se als enemics (sovint la imatge de l’home també està idealitzada). I és en els estereotips dels rols de la dona i en el paper social que aquesta desenvolupa dins i fora dels JdR on s’han de trobar les eines per tal de canviar aquesta tendència. Cal dir que els creadors de Pathfinder han estat treballant en aquesta línia, fomentant la igualtat de sexes i la normalització dels rols femenins, com es pot veure en el seu llibre de regles, on s’ha usat tant el punt de vista femení com el masculí en la narració. Aquest fet és molt poc habitual en els jocs de rol, i és poc habitual en general en pel·lícules, series, videoclips,... Actualment s’està parlant de la visió o del paper de la dona en els jocs o videojocs. Hi ha grups de persones, sobretot dones, que lluiten per la igualtat entre els sexes. S’ha de dir que es troben amb moltes dificultats, ja que és difícil fer front als estereotips i a la gran majoria de consumidors d’aquest oci, que són homes.
Els JdR són un tipus de joc que fomenta l’aprenentatge participatiu, ja que el grup ha d’aconseguir uns objectius –comuns o específics per cada PJ- fent servir les habilitats individuals de cada un dels personatges. Per tant, la col·laboració, les estratègies per afrontar les situacions des de diferents punts de vista i el treball en equip són fonamentals, com es va poder veure en l’escena de la lluita durant la partida. Per tal de fer front al hienadon i als gnolls als que s’enfrontaven els herois, els jugadors van crear una estratègia basada en les habilitats marcials del guerrer, les habilitats ofensives del mag, els útils conjurs màgics de l’invocador i els encanteris de curació de la clergue. Aquesta és la seqüència de combat, que tot i que es desenvolupa d’una manera bàsicament narrativa i amb tirades de dau, que es va jugar amb l’ajuda d’una quadricula i figures per tal de poder fer els moviments tàctics. Després d’una bola de foc del mag i d’una estocada amb el trident de l’inquisidor la gran hiena va morir, però encara quedaven 3 guerrers gnolls que els volien atacar. En aquest moment quan l’Invocador féu un conjur anomenat Greix als peus dels enemics, fent que dos d’ells caiguessin, mentre la clergue curava als companys ferits. Aquí tenim un exemple de com l’ús de l’ingeni i de les capacitats del personatge són molt importants per tal de tenir èxit davant de les situacions que planteja el DJ.
Els JdR són un tipus d’oci que incorporen diferents factors al mateix temps, els narratius, els socials i els lúdics que són alhora les principals característiques per les quals els jugadors en són aficionats. Tot i que la majoria dels jugadors són homes, fet que comença a canviar, el poder interpretar altres rols i gèneres i posar-se a la pell d’un personatge, és un exercici d’abstracció i d’autoconeixement que els jugadors valoren molt positivament. Els jocs de rol estimulen la cooperació, la socialització i l’empatia, és per això que la comunitat de “roleros” com ells mateixos s’anomenen, està molt cohesionada. Aquest fet els estimula a interactuar entre ells i a crear grups, associacions o societats dedicades als JdR, i a fer jornades com les “Vine a matar el drac amb els daus” per tal de viure en comunitat i compartir els viatges pel gran món de la fantasia.
Bibliografia:
- Brell, M. (Agost, 2006). “Jocs de Rol”. Educació Social: Revista d’Intervenció Socioeducativa [article en línia]. (núm. 33). Universitat Ramón Llull. [data de consulta 29 d’abril de 2015]. http://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/165539/373838
- Bohannan, P. (1996). Para raros nosotros. Introducción a la Antropología cultural. Madrid: Akal.
- Delgado, M. (2007). “Lògica del passavolant. Rudiments teòrics per a una antropologia dels carrers”. Revista d’Etnologia de Catalunya.(núm. 31, pàg. 18-26).
- Douse, N. ; McManus, I. (Novembre, 1993). “The Personality of Fantasy Game Players”. British Journal of Psychology. [article en línia]. (Volum 84, número 4). The British Psychological Society. [data de consulta 1 de maig de 2015]. https://www.ucl.ac.uk/medical-education/reprints/1993-BJP-ThePersonalityOfFantasyGamePlayers.pdf
- Hitchens, M.; Drachen. A. (2006). The Many Faces of Role Playing Games. [article en línia] International Journal of Roleplaying. [data de consulta 29 d’abril de 2015]. http://wsblog.iash.unibe.ch/wp-content/uploads/Hitchens.pdf
- Hughes, J. (1988). “Therapy is Fantasy: Roleplaying, Healing and the Construction of Symbolic Order”. A: Anthropology IV Honours Medical Anthropology Seminar (Austràlia: Australian National University) [article en línia]. [data de consulta: 1 de maig de 2015]. http://www.rpgstudies.net/hughes/therapy_is_fantasy.html
- Huizinga, J. (2010). Homo ludens. (ed. original 1954) Madrid: Alianza editorial.
- Osborne, H. (2012) “Performing self, performing character: Exploring gender performativity in online role-playing games”. Transformative Works and Cultures [article en línia]. (vol. 11). Organization for Transformative Works. [data de consulta 2 de maig de 2015]. http://journal.transformativeworks.org/index.php/twc/article/view/411/343
- Vallés, M. (2000). “Técnicas de observación y participación: de la observación participante a la investigación-acción-participativa” A: Técnicas cualitativas de investigación social. (pàg. 141-175). Madrid: Síntesis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada