Un viatge amb els evuzok

Dansa als esperits

En el present treball s’analitzarà com el cinema etnogràfic retrata les cultures i tradicions, i les seves gents. Partint del visionat de “Dansa als esperits” de Ricardo Íscar -basada en els treballs de l’antropòleg Lluís Mallart- s’explorarà la cultura de la salut-malaltia evuzok i els seus diferents tractaments. També es realitzarà un anàlisi sobre el context i les relacions socioculturals d’aquest poble de la selva del sud del Camerun, així com una reflexió sobre la representació en aquests tipus de films. 

El documental “Dansa als esperits”  explica la cultura del poble evuzok a través Mba Owona Pierre, medecinaire (denominació usada pel propi Mallart) del poble de Nsola. Ell és l’encarregat de guarir els seus veïns, a l’hospital tradicional que regenta, amb un gran ventall de tractaments; que van des de fregues amb herbes medicinals o cendres, fins a la realització de la dansa als esperits, un complex ritual per a curar les "malalties de la nit". Les reflexions de Mba Owona Pierre sobre la natura de les malalties i els seus tractaments, sobre el paper de la medicina tradicional i la moderna, així com la crítica a la desforestació que els deixa sense plantes remeieres, s’entrellacen amb imatges de les activitats quotidianes dels evuzok com són la recollida d’herbes medicinals, la caça i la recol·lecció, creant d’aquesta manera un retrat de la cultura del poble africà.

Els elements que ens dóna el documental per tal de poder entendre els significats i valors de la cultura representada són diversos. Començant per l’explicació del mite d’Evu i de com aquest influencia a la societat a través de la salut, passant per la importància de la natura o el paper destacat dels medecinaires. El film s’inicia amb l’explicació d’una part del mite fundacional dels evuzok, la  història de l’Evu, el que els portà la mort. Zamba creà el món i també creà l’Evu, un viatger solitari que viu en un arbre allunyat al bosc. Un dia una dona el trobà, i fascinada per l’abundància de caça que ell tenia el convidà al poblat. Com que ell no tenia cames va entrar al ventre de la dona a través del seu sexe i junts hi anaren. En aquest moment arribà també la mort al món humà. Aquesta història ajuda a comprendre el context sociocultural dels evuzoks, ja que tota la seva visió de la vida i en aquest cas de la salut i de la malaltia gira a l’entorn del concepte de l’Evu- una entitat complexa que confereix el sentit de l’ordre i el desordre social. La narració en primera persona de Mba Owona, que és el ngengang –medecinaires capaços de sanar mitjançant la combinació de plantes medicinals i rituals- de Nsola articula tot el reportatge.

Segons els evuzok hi ha dos tipus de malalties. Per una banda les diürnes o simples -on no hi ha presència d’Evu, i es donen en el món controlat pels adults- que són aquelles que venen soles i estan provocades per microbis o altre fenòmens i tractades per metges i herbolaris. I per l’altra, les malalties de la nit -relacionades amb l’Evu i que s’escapen del control de les famílies i de la comunitat (Mallart, 2006:74)-, que només poden tractar els metges tradicionals i estan provocades per bruixots que posseeixen poders excepcionals. En el reportatge es pot veure com Mba Owona Pierre tracta a dues pacients, la Micheline, que ha estat víctima d’un malefici realitzat per un pretendent que no ha pogut casar-s’hi –tot i haver portat dues dots al seu pare; i la Christine feta embruixar pel seu oncle. Es podrà veure tot el procés del tractament, des del diagnòstic usant la tècnica de l’endevinació amb una closca de tortuga i un matxet, el posterior ús de plantes medicinals i finalment -sols per Christine-, la realització d’un ritual on el guariment físic va acompanyat d’una depuració de les malediccions provocades per les bruixeries, atorgant un estat d’equilibri i protecció als pacients.

Les imatges de la natura, de la selva i els arbres són molt presents en tot el film. L’univers vegetal és molt important en la cultura evuzok, s’usen les plantes per menjar, com a material de construcció i per fer algunes eines i altres objectes d’ús quotidià, com per exemple els cistells. Una de les esferes on més importància tenen les plantes és en el camp terapèutic tant ritual com no ritual (Mallart, 2006:72). El context geopolític d’explotació dels recursos naturals del Camerun queda plasmat en el film en relació amb la desforestació que pateix el país per part de l’home blanc i també amb la pobresa de la població –sobretot la de les ciutats. Durant una conversa entre Mba Owona i un altre medecinaire veí, es lamenten que s’estan perdent moltes plantes remeieres i que els blancs els arranquen els arbres per plantar-los als seus països. I que la gent de les classes baixes de la ciutat no pot fer front a les despeses sanitàries. En una conversa entre dones del poble, la més gran explica a les joves que les ciutats són perilloses i que hi ha molta bruixeria. Les adverteix de que si veuen a una persona que s’ha fet rica del no-res en desconfiïn. Les problemàtiques que destaquen els evuzok, són comuns amb el nostre món, on la pobresa, el canvi climàtic i la seguretat s’han convertit en veritables maldecaps per una part de la població. Tot i que el seu punt de vista és diferent al nostre i els conceptes varien, s’enfronten als mateixos problemes de seguretat que nosaltres. Ells ho vinculen a la bruixeria i nosaltres a criminalitat, per exemple.

Per tant, es pot dir que el mite, la visió de salut-malaltia dels evuzok -com a fet que sobrepassa la dimensió física ja que comprèn també, la social i la màgica-, la importància de les plantes medicinals i de la natura en el seu modus vivendi són elements que ajuden a entendre els significats i els valors de la seva cultura. Tot i així, no deixa de ser sorprenent veure com un home escolta una radio a piles enmig de la selva, planxa la seva camisa blanca impol·luta amb una vella planxa de carbó o que un dels evuzok porti una samarreta del Barça. Aquest és el preu de viure en un món globalitzat, necessitar piles per escoltar a la radio l’últim èxit africà, mentre els ocells piulen entre els arbres de la selva que arranquem.

La pel·lícula té un to molt intimista, amb so ambient i sovint amb veu en off, aconsegueix fer que l’espectador se senti partícip dels esdeveniments i se sent protagonista de la història, com si fos un evuzok més. En tot moment es manté una posició de neutralitat enfront a la cultura representada. En relació a la medicina, tema vertebrador de l’obra, és reveladora la opinió de Mba Owona respecte a la necessitat d’instaurar les pràctiques tradicionals en els hospitals moderns. A la regió normalment s’usa la medicina tradicional, en tot els seus vessants –remeis casolans, ús de plantes medicinals i rituals. Tot i que la població també visita l’hospital modern per diferents patologies com ara parasitosis intestinals, anèmies i paludisme (Mallart, 2006: 80),  tenen molt clar quan han d’anar a un lloc o a l’altre. Mba Owona diu que la OMS recomana incorporar la medicina tradicional del país usant-la com a complementària de la medicina moderna –ja que hi ha malalties que els metges no poden tractar. Aquesta reflexió es pot traslladar perfectament a la nostra societat, en un altre sentit, però segurament amb la mateixa filosofia. La medicina moderna o al·lopatia hauria de fomentar l’ús de les teràpies alternatives com a coadjuvant dels tractaments farmacològics i tradicionals. Els humans som éssers biopsicosocials i per tant la medicina i la infermeria –des del punt de vista de l’autora del treball com a infermera de cures intensives-, sigui quin sigui el tipus, haurien de ser integradores i holístiques. 

Com s’ha dit anteriorment la representació que es fa del poble evuzok és senzilla, planera, d’una manera molt natural, sense cap tipus de judici de valors. Un fet a destacar és l’ús de les imatges estàtiques de la natura i el so ambient que dóna una sensació d’experiència global, molt vívida. El moment àlgid arriba durant el ritual, on la música, els cants i els moviments i indumentària de Mba Owona, fan que sigui una experiència mental i casi sensorial. Sembla que l’espectador pugui viure el ritual, pugui olorar el fum que emana de l’olla, i sentir els esperits que arriben al poble en el moment de la catarsi, on tot gira al voltant del ngengang i de la seva representació. Mba Owona es guarneix amb l’ajut de dos neòfits, parla i riu amb els assistents com un autèntic animador de festes, canta, balla, entra en trànsit..., i atén al malalt seguint els passos d’un ritual que acaba amb gestos que el tranquil·litzen i el consolen.

La medicina evuzok és una medicina plural, caracteritzada pel seu creixement constant i per incorporar altres pràctiques mèdiques de societats veïnes, com els Basá, els Duala o els Bekoe –els pigmeus, que tenen una important paper com a portadors de la terapèutica i dels sabers als propis medecinaires, com es pot veure en els extres de Dansa als esperits on Mba Owona explica com es convertí en ngengang. Aquest fet, s’entén des de la concepció de la medicina evuzok: si el mal prové de l’exterior, perquè no en pot provenir la cura? (Mallart 2006: 68). La Dansa als esperits és un ritual terapèutic relativament nou que incorpora elements d'altres ètnies cameruneses i és important des del punt de vista antropològic i històric, per tal de fer visibles les transformacions que es donen en aquestes societats.

Com diu Bohannan, els mites són relats que ens parlen sobre els orígens de la natura i de l’home i són un mitjà perquè tots els aspectes de la vida s’ordenin. El mite de l’Evu, com s’ha dit anteriorment, vertebra la societat evuzok, ja que dóna sentit al seu món en múltiples aspectes. En referència al tema que ocupa a aquest treball, el sistema mèdic dels evuzoks, l mite de l’Evu adquireix una gran importància en els aspectes terapèutics i etiològics, per tant en la classificació de les malalties i la manera de guarir-les. Les malalties de la nit o de l’Evu es poden considerar com a “el desordre que transforma en oposició a l’ordre” Mallart (2006: 74), és un aquest moment quan el llenguatge sobre la malaltia esdevé un discurs simbòlic sobre les relacions socials. Així doncs, el binomi salut/malaltia i la concepció del cos, són aspectes molt importants de la cultura i la societat evuzok, ja que van més enllà de l’aspecte biofísic endinsant-se en l’esfera social. Segons Mallart es poden classificar les patologies evuzok en tres tipus, la medicina domèstica, la medicina diürna o dels llinatges –relacionada amb els avantpassats- i la medicina nocturna o extraclànica -relacionada amb l’Evu; aquests tres espais fan referència a tres nivells d’organització del poble evuzok. Les malalties són un fet quotidià així doncs, la realització de rituals o l’ús de dispositius terapèutics d’ordre simbòlic és excepcional. (Mallart, 2006:63)

El ritual té la finalitat de curar una persona que està malalta (Bohannan, 2010:229), és una representació on els problemes del nivell terrestre, en aquest cas la malaltia, queden simbòlicament resolts. El dansa ritual realitzada per a la Christine es composa d’un seguit de passos. Primer se li tira aigua d’una olla on hi bull la planta kelenkelen, posteriorment és col·locada sobre les brases d’una foguera exposada al fum i a la calor, després l’estiren en una tela vermella i la tapen, finalment Mba Owona toca el seu cos amb estris rituals i li passen fulles remeieres per sobre de la panxa i els peus. Mentre es desenvolupa el ritual Mba Owona no deixa de cantar i conversar amb els presents. En un moment de la dansa entra amb contacte amb els esperits, mentre un grup de gent del poble toca els tambors i canten cançons relacionades amb la natura. Aquests aspectes són necessaris per tal de que el ngengang pugui comunicar-se amb els esperits, atraient la seva atenció i invocant-los -gràcies a la música dels tambors i els cants. Posteriorment expressa el missatge, els demanarà que curin a la dona. Al final la música para i tothom pot tornar a casa seva. Tant el sacerdot (Bohannan 2010: 237) com na Christine realitzen un ritus de pas, tal i com els descrigué Van Gennep. Primerament existeix la Christine malalta, que se separa del seu estatus anant a parar a la zona de transició on els esperits cridats per Mba Owona l’ajudaran a curar-se. Quan la feina dels esperits finalitza Christine s’integra al grup i reneix com una persona sana.

Els ritual de la dansa als esperits serveix no tan sols per curar les malalties de la nit, sinó també per cohesionar a la comunitat i reafirmar la manera de viure dels evuzok.

Bibliografia:

• Mallart, L. (2006) “El sistema médico de una sociedad africana. Los evuzok del Camerún” A: G. Fernández (coord.) Salud e interculturalidad en América Latina: antropología de la salud y crítica intercultural. (pàg. 67-82). Quito: Ediciones Abya-Yala. 
• Dansa als esperits [pel·lícula cinematogràfica] (2010). Ricardo Íscar (dir.). Barcelona: Únicamente Severo i Films 59, en coproducció amb Televisió de Catalunya.  Disponible a http://www.tv3.cat/videos/3347710
• Bohannan, P. (2010). Para raros, nosotros. Madrid: Akal.