Fins a quin punt el llenguatge pot condicionar la nostra visió del món?

           

Les nostres circumstàncies internes i externes com a individus, els elements intrínsecs de la personalitat i altres factors com per exemple el nostre entorn geogràfic són partícips de la visió global que tenim del món, però la nostra llengua en serà un factor condicionant clau.

Per tal d’explicar com el llenguatge ens influeix primer hauríem de determinar quin és el concepte de cultura que usarem per tal de tenir un visió més acurada de l’àmbit que tractem. La nostra manera de veure el món està íntimament relacionada amb la nostra cultura, entenent cultura com a “tot allò que un col·lectiu fa habitualment en el seu entorn per sobreviure i el conjunt de pràctiques tradicionals que envolten les seves activitats” (Tuson, 2103). Aquesta visió del terme ens ve donada des de l’antropologia i és la que podem relacionar millor amb els usos del llenguatge ja que segons aquesta concepció: “una llengua ha de contenir tots els elements lèxics necessaris per referir-se als objectes i a les ocupacions centrals d’un grup humà determinat” (Tuson, 2013), el seu vocabulari estarà format per tots els mots necessaris per referir-se a l’entorn i a les seves activitats. Com per exemple en el cas de molts idiomes orientals que tenen una elaboració lèxica molt important per referir-se a l’arròs. En malai per exemple:  padi “arròs amb clofolla” beras “arròs amb clofolla cru” nasi “arròs cuit” o en català tenim múltiples mots per referir-nos a les vinyes i al vi i a tot allò que hi està relacionat. En un altre sentit i segons diversos estudis realitzats al llarg del temps (Cristal, 1987), s’ha pogut concloure que les estructures de la parla, la fisonomia dels parlants, la intel·ligència i d’altres aspectes fisiològics no tenen especialment incidència en els usos del llenguatge. Tot i així certs factors interns com l’edat, el sexe i la personalitat, i externs com la situació geogràfica i l’estatus social,  hi influeixen en diferent mesura. Posant com a exemple la situació geogràfica, trobem que està relacionada amb els diferents dialectes, tot i parlar la mateixa llengua mare hi ha persones que viuen en un mateix país que no poden comprendre a les de l’extrem oposat. La dialectologia moderna ha pogut constatar que hi ha variacions en l’ús del llenguatge segons l’estatus social i els factors socioeconòmics dels parlants.

Així  doncs,  segons aquestes evidències, podem fer-nos la pregunta: influeix el llenguatge en la nostra manera de veure el món? Hi ha diverses teories que en parlen, d’una banda tenim les hipòtesis del relativisme lingüístic de Sapir-Whorf i de l’altra la teoria dels primitius semàntics universals.

Edward Sapir (1884-1939), influït pel romanticisme alemany de Johan Gootfried Herder i Wilhem von Humbolt i després d’estudiar nombroses llengües indígenes americanes, postulà que cada llengua constitueix un sistema diferent d’acceptar i de categoritzar la realitat. Aquesta hipòtesi fou desenvolupada més tard pel seu deixeble Benjamin Lee Whorf (1897-1941),  que la batejà com a Relativisme lingüístic. Aquesta teoria va tenir força detractors ja que se la considerava massa radical, ja que deia que els parlants tenien la obligació d’expressar-se en els termes de la seva llengua materna, en el sentit que aquesta els feia només veure el món segons el seu prisma. Gumperz i Levinson l’any 1996 van fer una versió feble de la hipòtesi, proposant que tot i que “la llengua ens influeix en la categorització del món no ens impedeix percebre conceptes no codificats en la nostra llengua” (Coll-Florit, 2013). Recentment s’han realitzat diferents estudis que demostren la viabilitat de la hipòtesi de Sapir-Whorf. En l’estudi de Choi i Bowerman (1991) es va analitzar el tipus de relacions espacials entre nens de 20 mesos d’edat coreans i anglesos,  van demostrar que els patrons lingüístics influeixen en la categorització dels objectes. Els nens coreans agrupaven els objectes que se’ls va facilitar mitjançant els conceptes d’unió estreta (kkita) o la unió lliure (nehta) que hi havia entre elles, mentre que els nens anglesos les classificaven segons si anaven dins (in) o a sobre (on). El treball de Levinson (1996) sobre l’expressió de l’espai entre parlants d’alemany, idioma amb un punt de vista egocèntric, i parlants de llengües tzeltal, que adopten un marc de referència absolut, ens ajuda a corroborar que el marc de referència espacial influeix en les tasques no relacionades pròpiament amb la llengua.

D’altra banda, i en relació amb els conceptes filosòfics de l’universalisme, tenim la teoria dels Primitius semàntics universals. Mitjançant la paràfrasi reductora- la fragmentació o reducció dels significats de les paraules per fer-ne una descripció més simple- s'ha aconseguit fer una relació de paraules que transposades a altres llengües no perden el seu significat. Anna Wierzbicka (1996) ens proposa uns 60 conceptes universals bàsics, que podem trobar en moltes llengües diferents com per exemple: els substantius jo, persona, quantificadors com tot, alguns i també conceptes abstractes com vida i mort.  

Finalment, crec que a la realitat trobem un equilibri entre la teoria del Relativisme lingüístic i la dels Primitius semàntics universals. És a dir que s’han adoptat una sèrie de conceptes bàsics definitoris per a poder expressar-se que es poden usar en moltes de les diferents llengües, així doncs els humans tenim una petita base de dades comuna per expressar-nos. Però alhora la nostra cultura i el llenguatge que deriva d’aquesta, els mots que ens expliquen el món. Són una part intrínseca i molt important de la nostra manera de viure,  ja que ens donen les bases per entendre i ens expliquen com és la nostra realitat. Tot i així , la manera com usem el llenguatge, la manera com ens expressem, la intencionalitat i la finalitat dels nostres mots també són fruit de les nostres experiències i de factors psicosocials, no només estan regits pel fet de pertànyer a una cultura o a una altra. Per tant, el conjunt de la cultura, la nostra herència com a humanitat i el nostre ésser individual ens donen la visió del món.

  

Bibliografia:

 - Tuson, J. (2008) "Llengua i cultura". A: Fernández et al. (2008) Llengua, cultura i societat. FUOC.

-  Coll-Florit, M. (2013) La psicolingüística. pàg. 25-33. FUOC.

- Cristal, D. (1997) “Llenguaje e identidad”. A: Enciclopedia del lenguaje de la Universidad de Cambridge. Ed. espanyola. Madrid: Taurus.

- Dirven, R.; Verspoor, M. (2000) "Una introducción cognitiva al lenguaje y a la lingüística”. (Traducció espanyola: Inchaurralde C. i Vázquez I. (ed.) Cap.6). Zaragoza: Mira Editores.

- Sapir, E. (1985) El llenguatge: Introducció a l’estudi de la parla. Barcelona: Empúries.