Per tal de poder entendre com s’esdevingué l’art romànic al món cristià occidental, cal conèixer els diferents i heterogenis estils que es van produir després de la caiguda de l’Imperi Romà fins més o menys el segle IX. Aquests estils es crearen de la relació entre les cultures mediterrànies i les bàrbares i foren els precursors de les tècniques i les formes que posteriorment s’incorporarien al que fou el primer estil unitari de l’època. Els factors que influïren en la creació de l’art preromànic foren:
- Caiguda de l’imperi romà i invasions germàniques.
- Aportacions dels pobles germànics a la cultura preexistent, exemple el rei ostrogot Teodoric, amb un alt nivell cultural.
- Reinterpretació de les formes romanes, simplificació, esquematització i pobresa en els recursos materials.
- L’església com a motor cultural i artístic.
- Disgregació geogràfica.
Art Got
Es desenvolupà entre els segles VI i VIII a Itàlia (ostrogots), a la Península ibèrica (visigots) i a França amb els merovingis. L’aportació més important és la orfebreria, amb detalls en niellat, filigrana i pedres precioses. Dins de les arts plàstiques, hi hagué una marcada regressió, l’escultura i el relleu van ser substituïts i la figura humana s’estilitza perdent el naturalisme de les èpoques anteriors.
Art Insular
Es va produir durant els segles VII i VIII a Irlanda i a Northúmbria. El més destacat foren la il·lustració de manuscrits que es realitzaren en els monestirs. “Formalment, en les il·lustracions predomina la tendència a l'abstracció i a la configuració antinaturalista de les figures. D'aquesta manera, apareixen reduïdes i definides a partir de formes ornamentals, amb les superfícies ocupades per colors plans i nítids. Una mostra d'aquesta tendència la trobem al Llibre de Durrow, del segle VII [...]. D'altra banda, la caplletra o inicial anirà adquirint importància i es convertirà en un dels marcs més espectaculars de l'ornamentació. Els motius geomètric d'origen cèltic i una variada figuració molt estilitzada es plasmen en composicions sorprenents, de gran complexitat i precisió.”
Art carolingi
L’Imperi carolingi esdevingué gràcies a l’aliança entre la dinastia carolíngia i l’església. Visqué el seu màxim esplendor en temps de Carlemany, que es corona l’any 800 com Emperador del sacre imperi romà i fundà la seva nova seu a Aquisgrà. L’art carolingi es desenvolupa en entre els segles VIII i IX i fou impulsat per la cort que varen revitalitzar les arts i la cultura apropant-se a els clàssics grecollatins, merovingis, irlandesos i bizantins.
Van destacar en la miniatura, il·lustracions realitzades per il·luminar manuscrits de caire religiós on hi destaquen l’Evangeliari de la Coronació, l’Evangeliari de Godescalc (780) i una de les primers Bíblies de Carlos el Calb. Hi hagué moltes escoles que s’hi dedicaren, l’escola d’ Ada, l’escola de Tours, l’escola de Reims; algunes eren de la pròpia cort i tenien influències molt diverses com ara les irlandeses a les otonianes.
Art preromànic asturià
Després de la derrota musulmana a la batalla de Covadonga i el casament d’Alfons i d’Ermessenda, aquest fou coronat el 739 com a rei d’Astúries Alfons I el Catòlic. L’art asturià doncs, es va desenvolupar entre els segles VIII i IX, tota la producció artística l’art serà patrocinada per la monarquia. És un art senzill, amb reminiscències del l’estil visigot i també del clàssic. En les arts plàstiques es pot destacar les obres d’orfebreria de caràcter religiós. La Creu dels àngels (801) n’és una de les peces més antigues.
Art otònic
Esdevingué durant mitjan segle X fins a mitjans del segle XI. Està basat en els models carolingis, l’antiguitat tardana i l’art bizantí durant els regnats de Otó I, Otó II i Otó III, de la dinastia saxona del Sacre Imperi Romà Germànic. Hi podem destacar les petites escultures de tradició romana fetes de marfil i metall amb gemes, esmalts, cristalls; i les figures icòniques de la Mare de Déu i els reliquiaris. La orfebreria fou destacada, seguint els models carolingis, i se’n conserven diverses peces.
Art anglosaxó
El seu moment d’apogeu se centrà entre el segles X i XI, durant el domini anglosaxó sota el rei de Wessex des de l’any 871 fins la seva mort l’any 899 Alfred el Gran. D’entre les arts plàstiques podem destacar la il·lustració de manuscrits de l’Escola de Winchester. En tenim un exemple amb el benediccional de Sant Ethelwold (975-980 aprox.) amb influències carolíngies. “S'hi manifesta el gust pel decorativisme, especialment per la importància donada als emmarcaments, que sovint eclipsen l'escena. Els plecs atapeïts de les figures, el sentit nerviós del dibuix i el dinamisme donen a les escenes una gran vivacitat.” Després de la incorporació de les tintes de color destaca el saltiri de Winchester. Varen realitzar escultures de petita escala d’ivori, os i de metall. En la decoració d’objectes s’hi pot destacar el bàcul en forma de tau d’Alcester.
Art mossàrab
Neix quan a partir del segle IX, quan artistes mossàrabs –cristians hispànics que provenen del món islàmic- provinents de Al-Àndalus es desplacen per la península, tenien influències visigodes, carolíngies, àrabs i bizantines. Hi podem destacar les miniatures, amb un estil innovador pel seu antinaturalisme i la descomposició de la figura en zones vives de color. Es parla de cal·lígrafs i de clergues pintors, alguns dels quals signen al final dels còdexs. La bíblia de la Catedral de Lleó (920), signada per Juan Vimara és un dels més coneguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada