Denominem art paleocristià al desenvolupat en els primers segles del cristianisme fins a les invasions germàniques i la caiguda de l’Imperi Romà a l’occident. A l’orient, s’enllaça amb l’art bizantí. Art marcat per la influència de les diverses cultures de la zona on hi convivien els cultes pagans i el cristianisme, època on es passà de vells valors i se’n desenvoluparen de nous on els conflictes polítics i territorials van tenir una marcada influència.
En un primer moment trobem un art senzill, degut a la seva semi clandestinitat. Posteriorment i gràcies a l’edicte de Milà de l’any 313, on es legalitza la religió cristiana i la llibertat de culte a l’Imperi Romà. Aquest fet, significà l’inici de l’esplendor de l’art paleocristià amb la creació de nous models arquitectònics adaptats a les noves necessitats del culte, les basíliques, els baptisteris i els mausoleus. Es va trencarà amb la tradició clàssica i es començaren a construir edificis de forma rectangular de tres o més naus, separades per columnes amb una capçalera sobreelevada.
Els mosaics i l’escultura funerària dels sepulcres a les catacumbes, són les seves manifestacions artístiques més importants. La tècnica del mosaic és la mateixa que el període anterior, amb un canvi important, la iconografia, on s’escullen temes d’un fort caràcter simbòlic i religiós. En aquest moment s’inicià la iconografia cristiana. L’escultura dels sarcòfags es desenvolupà amb una iconografia molt semblant a la de les catacumbes, es volia resumir els principis bàsics de la doctrina cristiana, així com en les pintures.
Així doncs, els símbols eren un tema dominant i s’hi trobaven en gairebé totes les sepultures. Les pintures en fresc, representaven escenes de l’Antic Testament i les trobem per primera vegada a les catacumbes de Priscil·la de Roma. Hi trobem també el colom, que representa l’Esperit Sant i l’esperança, la creu i l’ancora que representa la salvació, i també el bon pastor i el peix que són imatges que es corresponen amb a imatge de Crist.
La imatge del Bon pastor, la imatge més representada de l’art paleocristià, és una al·legoria a Jesucrist en la seva funció de guia de la humanitat, porta les ovelles – que s’assimilen als homes- al tancat, reconduint-les si cal. O sigui, a la salvació de l’home pecador. Com es pot apreciar tant en l’Antic Testament:
“Això us anuncia el Senyor Déu: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. [...] Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat un dia de núvols i foscor quan retroba les ovelles dispersades; jo les recolliré de tots els indrets on s’havien dispersat .[...] Buscaré l’ovella perduda, recolliré l’esgarriada, embenaré la que s’havia trencat la pota i restabliré la malalta, però apartaré l’ovella massa forta i massa grassa. Pasturaré amb justícia el meu ramat.” Llibre d’ Ezequiel (34: 11, 12,16)
Tot i així, la imatge del pastor també prové de la imatge d’Orfeu i de les representacions que se’n feia mentre encantava als animals tocant la lira. Dotant així de simbologia cristiana les imatges paganes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada