dimarts, 8 de novembre del 2016

Anàlisi publicitari

En el present treball es realitza un anàlisi de l’espot publicitari  "Es en casa donde se amueblan nuestras cabezas" de IKEA, una empresa -d’origen suec amb presència a tot el globus- de mobles i parament per la llar. S’intentarà justificar quins són els elements culturals i quines són les diferents funcions que realitza la publicitat en el context cultural. 

Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la publicitat és la tècnica aplicada als mitjans de comunicació de massa amb l’objecte d’induir el públic a determinats comportaments, principalment comercials. En aquesta definició hi ha tres paraules importants: comunicació, públic i comportament; perquè tenen una presència explícita o implícita en algunes de les definicions de cultura. I és que la cultura, segons la definició de Tylor (1871) seria:

“La cultura o civilització, en un sentit etnogràfic ampli, és aquell tot complex que inclou el coneixement, les creences, l’art, la moral, el dret, les costums i qualsevol altres hàbits i capacitats adquirits per l’ésser humà com a membre de la societat”

I doncs, per què la publicitat pot ser considerada cultura? Per una banda, els missatges publicitaris tenen un impacte sociocultural més enllà de les seves intencions comercials, ja que són creadors de valors i, per tant, tenen efectes sobre la vida de la societat de manera directa. Els valors tenen una funció de vital importància i influència en els processos educatius i de comunicació, ja que principalment ens configuren la personalitat, les necessitats personals, les motivacions i les actituds.

Tenint en compte l’augment de la mediatització en la construcció de la realitat social articulada en la presència tothora d’inputs dels mass media, que d’alguna manera ens eduquen o fem servir com a pauta social des de petits, la publicitat es una forma de comunicació simbòlica, de mediador social i de representació de la societat – de la societat de consum. És així com la publicitat ens fa escollir determinats estils de vida, que són conductes i valors que ens proporcionen una satisfacció de les necessitats.

Què ens vol dir llavors l’espot d’IKEA? Franz Boas l’any 1930 va definir la cultura com a:

“La cultura inclou totes les manifestacions dels hàbits socials d’una comunitat, les reaccions de l’individu en la mesura que es veuen afectades per les costums del grup que viu, i els productes de les activitats humanes en la mesura que en es veuen determinades per aquestes costums.”

L’espot ens parla de quins són els hàbits que els pares inculquen o volen inculcar als seus fills i com IKEA els pot ajudar a crear actituds i valors “bons” i saludables. Per tal de construir el seu missatge, pren diferents aspectes culturals com a estratègia comunicativa, al mateix temps que s’apropia dels trets culturals propis dels territoris on està destinat a vendre el seu missatge. En aquest cas és la cultura espanyola i potser hi podríem extrapolar la europea. Tot i així, si estigués pensat per una altra cultura s’haurien escollit persones d’altres ètnies, ja que els protagonistes de l’espot que s’analitza són tots blancs. I segurament també hi hauria canvis en el rols de gènere, que en aquest cas no estan específicament diferenciats; s’ha de dir per això que la única parella que es mostra junta en pantalla és heterosexual. Evidentment, no només aquests fets s’haurien de tenir en compte, sinó que l’espot hauria d’estar emmarcat en la cultura específica del lloc geogràfic escollit. Per tal que a través de la quotidianitat, IKEA pugui inculcar els valors –culturalment considerats correctes- que susciten els seus productes.

L’anunci està rodat en una recreació de cases de diverses famílies. El pes de la cultura en l’espot és important, perquè com s’ha vist anteriorment la cultura també serveix per donar unes bases per tal de cobrir les necessitats i viure en societat i aquest és un dels missatges clau d’aquesta publicitat: estem educant persones. En la primera part, hi ha tot un seguit d’imatges fosques on els pares i mares mostren davant dels fills i filles actituds que la societat considera “poc” adequades. Per exemple, habitacions desordenades, caos, menjars poc saludables, no reciclar, gastar aigua sense sentit, etc. En una segona part i gràcies al objectes –mobles i parament per la llar- que ens ven IKEA, es “farà la llum”-metafòrica i literalment- i arribarà l’ordre. I amb aquest, tot un seguit d’actituds positives com serien la sociabilitat, la justícia, cuidar del planeta, menjar adequadament, etc. Segons IKEA els pares tenen allò necessari per poder educar als fills, l’amor; la resta la posa IKEA.

Com s’ha anat desgranant al llarg de l’anàlisi, la publicitat no és només un fet cultural, sinó que té vocació de crear actituds i valors i per tant, de ser cultura. Afectant a les formes d’organització social, i de retruc a la ideologia del nostre entorn i difonent uns valors que poden ser l’embrió d’una nova societat i que poden aportar una llavor de canvi; o tanmateix, ajudar a perpetuar els estàndards socials del capitalisme. El que és segur, és que som nosaltres, els individus, els qui hem de fer aquesta elecció.


Bibliografia:

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)