Common sense de Thomas Paine

En el present article es realitza un comentari de text del pamflet Common Sense, escrit al 1776 per Thomas Paine i publicat anònimament. L’autor realitza un al·legat a favor de la independència dels futurs Estats Units d’Amèrica, en plena efervescència revolucionària a les colònies. Es tracta d’un text doncs de gran rellevància en la història i en el desenvolupament polític occidental.

Per tal d’entendre els motius que portaren a l’autor a redactar aquest exitós pamflet, cal tenir en compte la seva trajectòria vital. Thomas Paine, fill d’un artesà quàquer i d’una anglicana, nasqué a Thetford Anglaterra l’any 1737. Els seus primers anys els dedicà a realitzar diversos oficis artesans, mentre continuava amb la seva de tasca de formació autodidacta. Finalment, anà a Londres on treballà de recaptador d’impostos, fet que va permetre-li conèixer a fons la organització econòmica –amb el progressiu establiment del capitalisme industrial, gràcies a la Revolució Industrial- de l’Anglaterra de l’època. Visqué en primera persona com l’Antic Règim anglès del rei George III -tot i que Anglaterra ja posseïa una monarquia constitucional des de la Revolució Gloriosa del 1688-  anava davallant enfront a les demandes dels whigs  radicals que promulgaven una major representació del poble a la càmera parlamentària. Així com les diferents revoltes que s’esdevingueren i acabarien finalment sufocades per l’exèrcit; fets que feren a Paine coneixedor de les limitacions del sistema polític britànic. A Londres va conèixer Benjamin Franklin, que el convidà a visitar les colònies angleses d’Amèrica del Nord, on finalment va arribar l’any 1774. Allà fou on el 9 de gener de 1776 publicà Common Sense, un escrit a favor de la separació amb el Regne Unit.

Les Tretze Colònies angleses d’Amèrica del Nord s’havien establert com a projecte de repoblació i l’explotació de recursos endegat per companyies i particulars sota la tutela de la Corona britànica. Degut a la disminució tant dels recursos com de l’exèrcit -després de la Guerra dels Set Anys que es donà entre 1756 i 1763- Anglaterra es veié obligada a reorganitzar les seves colònies americanes i a l’aplicació de mesures que impedien que es generés riquesa interior  a les colònies. Aquestes foren, entre d’altres, prohibir la instal•lació de noves fàbriques o el veto a conquerir nous territoris, a més a més d’un augment dels impostos i dels aranzels al comerç. Aquest fet, junt amb el poc paper que tenien els representants burgesos de les colònies a la metròpoli, feu esclatar la revolució anticolonial el 1773, després del que s’anomena el Boston tea party . Després de la presa de mesures desorbitades per part d’Anglaterra, es feu el Primer Congrés Continental a Filadèlfia amb representants de totes les colònies on es redactà la Declaració de Drets. L’any 1775 s’iniciava formalment, després dels enfrontaments entre milícies americanes i les tropes reials a Lexington, la guerra contra la metròpoli. El quatre de juliol de 1776 s’escriu la Declaració d’Independència dels Estats Units, on es formulen els drets de l’home: vida, llibertat i recerca de la felicitat; i en la que Common Sense va tenir molta influència com es veurà de seguit. La Revolució americana acabà l’any 1783 amb el Tractat de Versalles, amb el reconeixement de les colònies com als Estats Units d’Amèrica.

El propòsit de Common Sense era convèncer a la població americana que la independència els beneficiaria en diferents aspectes, els quals desgrana al llarg del text d’una manera planera –com per exemple no usar el llatí, en contraposició als textos Il·lustrats de l’època-, divulgativa i sovint exaltada. L’objectiu era que tothom, independentment de la seva formació o nivell econòmic, entengués la seva proposta. Així doncs, Paine va voler demostrar quines serien les possibilitats pels americans si s’establís un nou govern amb forma de república democràtica i independent.

Però no només la seva experiència i coneixements sobre la situació econòmica i política l’influïren per tal d’escriure la obra. Les noves corrents racionalistes emmarcades en la Il·lustració impregnen tot el text, com es veurà seguidament. La Il•lustració fou un dels moviments més importants i influents en el desenvolupament de la política del segle XVIII. Les seves proclames estaven basades en el Racionalisme: la Raó com a força transformadora de la realitat, l’interès per la ciència i la tècnica, la tendència a l’esperit crític i la llibertat religiosa. No podem oblidar però, que tot i que aquest va ser un moviment amb voluntat de canvi, majoritàriament fou abraçat per la burgesia.

El text està format per quatre parts més un epíleg.  Després d’una breu introducció, en el capítol “Sobre el origen y el fin del gobierno en general. Con observaciones precisas sobre la Constitución Inglesa”, Paine realitza una crítica a la Constitució Anglesa basada en la raó, on es poden copsar les seves influències Il·lustrades. Proclama a viva veu la injustícia i el sense sentit que suposa viure supeditats a un govern, el de la metròpoli, que no vetlla pels seus interessos. En les seves pròpies paraules, “El prejuicio de los ingleses a favor de su propio gobierno de reyes, lores y comunes proviene tanto o más del orgullo nacional que de la razón” (Paine 1776: 11), “porque cuando sufrimos o somos expuestos  por causa de un gobierno a las mismas miserias que podríamos esperar de un país sin gobierno, nuestra infelicidad se ve augmentada(...)” (Paine, 1776: 5). 

La ideologia de Paine estava fonamentada en la creença en que la societat humana té lleis intrínseques que determinen el seu caràcter. Segons Rousseau “en el fondo de las almas existe un principio innato de justicia y de virtud” (Giner, 2008: 367): un estat “natural” primigeni d’innocència que és corromput a mesura que avança la història i apareix la propietat privada -tot i que creu que la implantació d’aquesta és un fet irreversible (Giner, 2008: 366). És doncs en aquest moment quan cal la instauració d’un govern i la creació d’unes lleis “el origen y la causa del gobierno, a saber: un medio que se ha hecho necesario por la incapacidad de la virtud moral de governar el mundo; he aquí también el objeto y el fin del gobierno, a saber: la libertad y la Seguridad” (Paine, 1776: 8). Com que l’home viu en societat, les institucions són necessàries per tal de garantir dos aspectes molt importants per l’autor, la llibertat i la seguretat. Aquestes han d’estar emmarcades en els principis polítics republicans –que són els “naturals” de l’home: “mi idea del gobierno la extraigo de un principo de la naturaleza que ningún arte puede destruir” (Paine 1776: 8). “En este estado de libertad natural la Sociedad será su primer pensamiento” (Paine, 1776: 6), l’autor creu que la nova forma de govern podrà representar realment a tots els americans -menystinguts per la monarquia anglesa- universalitzant així la seva causa “La causa de America es en buena medida la causa de toda la humanidad” (Paine, 1776: 3). 

Al segon capítol “Sobre la monarquia y la sucesión hereditaria”, que té un to força exaltat, hi abunden les referències a la Bíblia. Les utilitza per tal de justificar les seves opinions i per criticar el dret diví a regnar que ostenta la monarquia, com per exemple “Así como la exaltación de un hombre tan grandemente sobre el resto no puede ser justificada en virtud de los derechos de los iguales, así tampoco puede ser defendida sobre la autoridad de las Escrituras” (Paine, 1776: 14), “...no es preciso que se extrañe de que el Todopoderoso,(...), tuviera que desaprovar una forma de gobierno que tan impíamente invadía las prerrogativas del cielo” (Paine, 1776:15). Sobre successió hereditària creu que “(...) reivindiacada como una cuestión de derecho, es un insulto y una imposición a la posteridad” (Paine 1776: 17), ja que pensa que “ (...) un pacto tan imprudente, injusto y artificial bien podria dejar a la seguiente generación bajo gobierno de un villano o de un imbécil” (Paine, 1776: 18).

Ja des de ben petit visqué la religiositat quàquera, caracteritzada pel refús als sagraments, absència de jerarquies i la proclama de l’igualitarisme i la defensa de la pau i la justícia. I en aquest sentit, creu que la monarquia com a opció política on només hi ha un líder és  antinatural ja que els homes són tots iguals. En paraules de Paine, “siendo los hombres originalmente iguales en el orden de la creación, la igualdad únicamente podrá ser destruida por alguna circumstancia posterior” (Paine 1776: 13) i “no se le puede atribuir verdaderamente una razón moral o religiosa, y ésa es la distinción de los hombres en reyes y súbditos” (Paine 1776: 13). Les idees deistes -contraries al cristianisme vigent i a qualsevol tipus de religió revelada- d’autors francesos com Montesquieu o Rousseau -que pensaven que Déu deixa evolucionar a la creació segons les seves pròpies lleis- influïren en gran mesura a Paine qui proclamà la llibertat religiosa com a dret individual que havia de figurar en la Carta Continental o Carta de les Colònies Unides  “(...) y sobre todo el libre ejercicio de la religión, de acuerdo con los dictados de la conciencia” (Paine, 1776: 41).

En el tercer capítol, anomenat “Reflexiones sobre el estado actual de los asuntos Americanos”, Paine fa un repàs de la situació a les colònies en relació a aspectes econòmics i socials, exposant els seus arguments sobre la conveniència de la independència i els desavantatges que suposa seguir supeditats a la Corona Anglesa: “(...) yo afirmo rotundamente que América habría prosperado tanto, (...), de no haver tenido que ver con ella ninguna potencia europea” (Paine, 1776: 27). Fa incidència en els aspectes econòmics, ja que creu que Gran Bretanya s’ha dedicat a espoliar els recursos americans “Hemos alardeado de la protección de Gran Bretaña sin considerar que su motivo fue el interès, no el afecto (...)” (Paine 1776: 27), i pensa que una Amèrica independent podria perfectament ser competitiva en el comerç tant interior com exterior “Nuestro plan es el comercio, y éste, (...) nos depararà  la paz y amistad con Europa; pues a toda Europa le interesa mantener un puerto franco” (Paine, 1776: 29). Un dels aspectes importants per Paine, és el fet que si Amèrica fos una república independent podria aconseguir més fàcilment la pau, en el context convuls de l’Amèrica de l’època, “el más poderoso de los argumentos es el de la independencia, o sea, una forma de gobierno, que pueda mantener la paz en el continente y preservarlo libre de guerras civiles” (Paine, 1776: 38), “Todas las republicas de Europa estan en paz” (Paine, 1776: 39). 

L’autor desenvolupa com han de ser els òrgans de poder d’aquesta nova Amèrica, on es reflexa la divisió de poders de l’estat -enunciada per Montesquieu en el seu llibre De l’esprit des lois l’any 1748-  executiu, legislatiu i judicial. 

Finalment, en l’últim capítol “Sobre la capacidad de América, con algunas reflexiones misceláneas”  l’autor exposa proves econòmiques de la viabilitat de la independència, sobretot relacionades amb l’exèrcit i la flota naval. I exposa els seus estaments finals per tal de reclamar la independència.

En la present edició del pamflet hi ha un epíleg el qual dedica a contrarestar els discursos a favor del Rei d’Anglaterra dels tories  americans. Finalment, acaba amb la gran frase “Que desaparezacn los whigs y tories y que los únicos que se oigan entre nostros sean los de un buen ciudadano, sincero y generoso amigo, y un virtuoso defensor de los derechos de la humanidad y de los Estados libres e independientes de América” (Paine, 1776: 68)

Per acabar, es pot dir que Paine realitza una aposta pels arguments de llibertat, justícia i recerca de la felicitat per tal d’encoratjar al seu poble a fer un pas endavant cap a la independència, i així consolidar una forma de govern que no limités a les Tretze Colònies. Aquests arguments entronquen directament amb la filosofia naturalista i racional dels pensadors Il·lustrats del segle XVIII que defensen l’existència d’uns drets de l’home universals i naturals, anteriors i independents a qualsevol autoritat i fundats en la naturalesa humana. Amb clara voluntat d’ajudar a assentar les bases del Liberalisme que iniciat per John Locke i juntament amb les tesis de Montesquieu de la separació de poders i de Rousseau en quant a la necessitat d’un contracte social, representa una voluntat democràtica en contraposició a l’Absolutisme vigent en l’època. Tot això converteix el seu discurs una proclama no només per Amèrica sinó per tota la humanitat.

Finalment i com a opinió personal voldria comentar que les idees de Paine, el seu sentit comú, tot i que potser una mica envellides –s’ha de tenir en compte l’època en que foren pensades- són molt vigents a l’actualitat, per exemple en el procés que s’està portant a terme a Catalunya. Tant de bo el sentit comú s’apoderés dels mandataris que volen impedir que un poble pugui decidir lliurement el seu destí com a nació.

Bibliografia: 

-Giner, S. (2008). Historia del pensamiento social. Barcelona: Ariel.

-Grau, J.; Puigvert, J.M. (2015). Els orígens del món contemporani. Les transformacions polítiques. FUOC.

-Grau, J.; Puigvert,  J.M.; Sala, N. (2015). Els orígens del món contemporani. Les transformacions econòmiques. FUOC

-Kinder, H.; Hilgemann W.; Hergt, M. (2007). Atlas Histórico Mundial: De los orígenes a nuestros días. Madrid: Akal.

-Paine, T. (1776). Common Sense. Madrid: Tecnos.